L’objectiu principal d’aquest article és potenciar una branca de la Ciència sovint menystinguda: les Ciències Socials (Història, Història de l’art, Antropologia, Sociologia, Economia, etc). Però, primer de tot, hauríem de parlar de l’essència del mot Ciència. Aquesta paraula ve del llatí (scientia) i, etimològicament, significa: un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. En definitiva, la ciència, com l’entenem avui en dia és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat, discutit, organitzat per tal d’aproximar-se a la realitat i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits o validats, a partir del mètode científic.
Per tant, hem comentat que la ciència és coneixement, mètode, desmentir/validar, etc. Tanmateix, el tema, el quid de la qüestió, rau en l’objecte a investigar i del qual generar coneixement. És a dir, què s’investiga? Els peixos? La capa freàtica? Les conseqüències del COVID greu? Com afecten els canvis climàtics a la Terra? L’època medieval als comtats catalans? Es van extingir els neandertals?
En funció del tipus d’investigació s’hi aproparà una branca científica o una altra.
L’objecte d’estudi principal de les Ciències Socials, com indica el seu nom, és la Societat Humana en la seva globalitat, referint-se a moments històrics del passat o a moments del propi present. Per tant, com bé sabeu, la humanitat és prou complexa i complicada per entendre que el seu estudi també ho serà. I hem d’entendre, a més, que tampoc seran exactes els resultats de les investigacions, dependran de les interpretacions d’uns estudiosos i d’uns fets que, alhora, també seran complexos i interpretables per la gent implicada.
Llavors és quan ens preguntem: doncs, quina validesa tenen aquestes disciplines? Quin és el principi de legitimitat? Què és el que fa que el seu coneixement sigui creïble i acceptat? La resposta és clara: el mètode científic. Totes aquestes disciplines generen coneixement servint-se d’una metodologia que les fa útils i acceptades per tota la comunitat. En definitiva, la Història, la Història de l’art, l’Antropologia, la Sociologia, l’Economia, etc, generen un coneixement conscient per tal d’aproximar-se a la realitat i sempre aprofitant coneixements que puguin ser desmentits o validats (hipòtesis -pendent validar- i tesis -validació-).
D’aquesta manera ens servirem de noves interpretacions i dades rellevants que ajudin a entendre millor la nostra espècie (humana?) en tota la seva complexitat i, alhora, facilitin la nostra existència en aquest univers tant potent i incert.
Jordi Juan Villanueva, professor de Ciències Socials i director de l’Escola Montessori.
