Les Ciències Socials són també Ciències

L’objectiu principal d’aquest article és potenciar una branca de la Ciència sovint menystinguda: les Ciències Socials (Història, Història de l’art, Antropologia, Sociologia, Economia, etc). Però, primer de tot, hauríem de parlar de l’essència del mot Ciència. Aquesta paraula ve del llatí (scientia) i, etimològicament, significa: un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. En definitiva, la ciència, com l’entenem avui en dia és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat, discutit, organitzat per tal d’aproximar-se a la realitat i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits o validats, a partir del mètode científic.

Per tant, hem comentat que la ciència és coneixement, mètode, desmentir/validar, etc. Tanmateix, el tema, el quid de la qüestió, rau en l’objecte a investigar i del qual generar coneixement. És a dir, què s’investiga? Els peixos? La capa freàtica? Les conseqüències del COVID greu? Com afecten els canvis climàtics a la Terra? L’època medieval als comtats catalans? Es van extingir els neandertals? 

En funció del tipus d’investigació s’hi aproparà una branca científica o una altra.

L’objecte d’estudi principal de les Ciències Socials, com indica el seu nom, és la Societat Humana en la seva globalitat, referint-se a moments històrics del passat o a moments del propi present. Per tant, com bé sabeu, la humanitat és prou complexa i complicada per entendre que el seu estudi també ho serà. I hem d’entendre, a més, que tampoc seran exactes els resultats de les investigacions, dependran de les interpretacions d’uns estudiosos i d’uns fets que, alhora, també seran complexos i interpretables per la gent implicada.

Llavors és quan ens preguntem: doncs, quina validesa tenen aquestes disciplines? Quin és el principi de legitimitat? Què és el que fa que el seu coneixement sigui creïble i acceptat? La resposta és clara: el mètode científic. Totes aquestes disciplines generen coneixement servint-se d’una metodologia que les fa útils i acceptades per tota la comunitat. En definitiva, la Història, la Història de l’art, l’Antropologia, la Sociologia, l’Economia, etc, generen un coneixement conscient per tal d’aproximar-se a la realitat i sempre aprofitant coneixements que puguin ser desmentits o validats (hipòtesis -pendent validar- i tesis -validació-). 

D’aquesta manera ens servirem de noves interpretacions i dades rellevants que ajudin a entendre millor la nostra espècie (humana?) en tota la seva complexitat i, alhora, facilitin la nostra existència en aquest univers tant potent i incert.

Jordi Juan Villanueva, professor de Ciències Socials i director de l’Escola Montessori.

Per què reciclar taps de plàstic?

Des de bolígrafs i envasos de iogurt fins a vaixells i naus espacials, els plàstic és a tot arreu.

I no és casualitat: el plàstic és un producte barat, resistent,  lleuger, no corrosiu, aïllant, compatible amb productes alimentaris, durador… pràcticament ho té tot. 

De fet, al mercat no existeix cap altre material amb tants avantatges al mateix preu, fet que fa que sigui tan difícilment substituïble.

Aleshores, on està el problema? Per què últimament té tanta mala fama? Què està passant realment amb el plàstic al voltant del món?

Com qualsevol tecnologia, el problema no és el plàstic en sí mateix, sinó l’ús que en fem d’aquest.

Realment és necessari utilitzar una bossa de plàstic per pesar la fruita al supermercat durant 30 minuts de compra perquè resti al medi ambient durant 150 anys?

Bé, però… el plàstic és reciclable no? Només cal llençar la bossa al contenidor groc per tal que es pugui reaprofitar i problema solucionat!

Doncs… no exactament.

La majoria del plàstic que utilitzem és de tipus termoplàstic. Existeixen 7 tipus de termoplàstics:

Els utilitzem com envasos d’un sol ús, encara que la seva degradació pot arribar a durar fins centenars d’anys, amb la qual cosa resulta indispensable, en primer lloc, reduir-ne el consum, i com a segona opció, reciclar-los.

El problema és que d’aquests 7, només el 1 i el 2 es reciclen de forma eficient i únicament si es separen fàcilment, és a dir, que si es troben junts (com ocorre quan llancem una ampolla (PET) amb el tap enroscat (PEAD)) no es poden reaprofitar, amb la qual cosa acaben amb la resta de plàstics no reciclables.

Tots aquests plàstics s’acumulen en abocadors cada cop més grans, fins que sobrepassen un determinat volum i els abocadors comencen a saturar-se. 

Aleshores, es venen als països subdesenvolupats a través de contenidors en vaixells i, quan aquests països també es saturen, tant pels propis residus com pels dels països a qui els compren,  els acaben llençant al mar, on es transformen en microplàstics que els animals acaben ingerint, arribant així també al nostre plat i per suposat, el nostre sistema digestiu.

De fet, al món ja existeixen 5 continents de plàstic flotant al mar (el més gran d’ells de la mida de 7 vegades França) degut a la mala gestió d’aquests residus.

Inclús dels plàstics dels tipus 1 i 2, només s’acaba reciclant el 8%, ja que a les empreses els hi surt més econòmic fabricar a partir del petroli que escalfar i desfer el plàstic reciclat.

Quan separem els taps de plàstic ens assegurem que aquests es puguin reciclar, triturant-los per convertir-los en perdigons de plàstic que més tard es fondran per donar-los forma d’altres recipients, estalviant així tots els costos i l’impacte ambiental trets de l’extracció, transport i transformació del petroli.

Tot això fa que el reciclatge de taps sigui molt rentable, però només possible amb la col·laboració d’un gran nombre de persones.

D’aquesta manera, existeixen diverses associacions que dediquen els diners obtinguts amb aquest reciclatge a projectes solidaris, com ara la Fundación Seur.

La fundació Seur destina tots els diners obtinguts amb el reciclatge de taps a l’obtenció de material i equipament de nens i nenes amb problemes de mobilitat que no poden costejar pels medis habituals la compra de pròtesis, cadires de rodes, equips d’assistència, etc. 

Actualment, el projecte és tot un èxit i estan aconseguint recaudar els taps necessaris per poder ajudar a una família cada 2 mesos.

És d’aquesta forma com des de l’Escola Montessori podem ajudar tant al planeta com a les famílies que més ho necessiten amb una acció molt senzilla però potent.

I és que mai ho hem tingut tan fàcil perquè les petites accions que realitzem tinguin un impacte tan gran al nostre voltant.

Només entre tots i totes podem fer d’aquest un món més just, net i feliç.