Els principis bàsics de la pedagogia Montessori

El model educatiu Montessori va sorgir a Itàlia a començament del segle XX. Va ser desenvolupat per la Doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens i nenes amb capacitats diferents.

Aquest mètode o filosofia d’educació posa l’èmfasi en la necessitat d’afavorir les aptituds de l’alumnat a partir de l’exploració, la descoberta, la pràctica, la col·laboració, el joc, la concentració, la imaginació, l’autoconeixement o la comunicació.

En la seva pràctica professional, la pedagoga i metgessa italiana, arribà a la conclusió que els infants “es construeixen a si mateixos” fruit de la seva relació amb l’entorn.

  Alguns dels  principis bàsics d’aquesta metodologia  són:

  1 -La ment absorbent dels infants

“El nen expemerimenta, en canvi, una transformació: les impressions no només penetren en les seves ments, sinó que la formen. Aquestes s’encarnen en ell. El nen crea la seva pròpia carn mental, utilitzant les coses que troba a l’ambient. A aquest tipus de ment l’hem anomenat Ment Absorbent“.

         (Maria Montessori, La ment absorbent del nen)   

La ment de l’infant té la capacitat d’adquirir coneixements a partir de la seva interacció amb el món que l’envolta. En el seu procés d’aprenentatge passa d’allò inconscient a la consciència. És com una esponja  sense límits  per absorbir.

Hem de facilitar, per tant, que els nens i nenes puguin explorar i conèixer tot el que hi ha al seu voltant.

 2 -L’ambient preparat

    “A l’aula els materials es disposen ordenats a l’abast dels nens, evitant així la confusió i facilitant la concentració, l’interés i creant el sentit de l’ordre en l’infant”.

                (Maria Montessori, El secret de la infància)

L’aula ha d’estar preparada i pensada pels infants. Aquest ambient,  adaptat a la mesura dels infants,  els permet explorar el món, equivocar-se i aprendre dels seus propis errors, a la vegada que els facilita la concentració en la seva feina, el respecte entre iguals i la cura pels materials didàctics.

3-Importància dels materials didàctics

Un dels aspecte a tenir en compte dins l’ambient preparat montessorià seria l’ús de determinats material desenvolupats per la pròpia pedagoga i els seus col·laboradors. Aquests materials han d’estar sempre a l’abast dels nens, per facilitar la seva autonomia  i ordenats per àrees d’aprenentatge.

  És molt important que ensenyem  l’alumnat a respectar el material en un procés que comença d’ençà que l’agafa per treballar fins que el retorna un altre cop al seu lloc.

 4 -La llibertat i l’autodisciplina de l’alumnat

Quan l’aula ofereix un ambient estructurat i ordenat, estimula els nens i nenes a treballar i a gaudir amb el seu treball. Aquesta harmonia facilita la concentració. Per altre banda, el respecte a aquest ambient requereix l’establiment d’unes normes clares i d’uns límits ben definits, que tots els infants han de conèixer i respectar.

  5 – El rol de l’adult

A la filosofia Montessori el rol de l’adult és guiar l’infant i donar-li a conèixer l’ambient amb respecte i amabilitat: l’adult esdevé un observador conscient. El mestre i la mestra preparen l’ambient educatiu, promouen l’aprenentatge individualitzat, introdueixen nous material o faciliten la informació.

   “El nen, guiat per un mestre interior, treballa infatigablement amb alegria per construir a l’home. Nosaltres, els educadors, només podem ajudar… Així donarem testimoni del naixement de l’home nou”.

              (Maria Montessori, La descoberta de l’infant)

   L’alumnat  d’Educació Infantil ha experimentat aquest curs, a l’AULA MONTESSORI, seguint aquests principis bàsics.

MARIETES I COALES P3

Els nens i les nenes de P3, hem treballat aquest tercer trimestre diferents activitats relacionades amb les àrees de treball Montessori. Aquestes cinc àrees de l’educació, clau de l’aprenentatge en un ambient Montessori,  són: àrea de Vida pràctica, àrea Sensorial, àrea del Llenguatge, àrea Matemàtica i àrea Cultural.

   Us deixem unes fotos per que veieu com hem treballat.

Classificar objectes és un treball sensorial important en el que poden intervenir tots els sentits.

El mètode Montessori facilita treballar de manera individual i aprendre amb la repetició dels exercicis.

Les activitats de l’àrea Sensorial permeten treballar l’observació i la concentració.

Busquem a la “bossa dels tresors” i emparellem objectes que tenen  la mateixa forma.

Els telers Montessori: cordem botons!!

Pintem encaixos.

Transvassem objectes fent servir la cullera i l’embut.

Desenvolupem el sentit del tacte amb el material de les textures de l’àrea Sensorial.

Experimentem lliurement amb diferents materials.

Les activitats de Vida Pràctica ens permeten coordinar els moviments exercitant la psicomotricitat fina i la coordinació ull-mà.

Els encaixos sòlids, al igual que tot el material Montessori, permeten el control de l’error: els errors són part de l’aprenentatge.

Classifiquem diferents  objectes a partir d’una determinada qualitat física: el color.

Treballem concentrats i en silenci.

Realitzem les activitats a nivell individual o en petits grups.

Fem seriacions combinant elements diferents.

Ens divertim amb les ampolles sensorials!!

LLEONS I LLEONES P4

  Els nens i les nenes de P4 hem realitzat, aquest tercer trimestre,  diferents activitats on teníem com a element principal l’aigua.

   L’aigua és un recurs natural molt present en el nostre dia a dia, que té propietats molt interessants i sorprenents per als infants i que ens ofereix un context quotidià idoni per desenvolupar el treball científic a Educació Infantil.

  Com que ja comença a fer calor ens ho hem passat d’allò més bé!!

  Aquí teniu una petita mostra del que hem treballat.

Gaudiu mirant les fotos!!

Omplim el recipient d’aigua, posem els objectes a dintre i els anem “pescant” i transvasant amb  els dits i amb les pinces.

Posem diferents objectes dins de l’aigua i…observem què passa!!

Hem après que hi ha objectes que suren a l’aigua i uns altres que s’enfonsen.

Barregem  aigua amb  pintura i…l’aigua es torna de colors!!

Voleu descobrir com hem aconseguit crear el color verd? Si barregem el color groc amb el blau surt el color verd. Ha estat una activitat màgica! Hem après la màgia dels colors.

Experimentem amb els colors.

Els aliments també estan de festa!!  Rentem vegetals i fruites.

Transvassem líquids.

BALENES I DOFINS P5

Els nens i nenes de P5 hem aprofundit aquest trimestre sobre els Insectes, un tema que sempre desperta el nostre interès.

  Maria Montessori considerava que els aprenentatges sorgits de la curiositat i la investigació i que es fonamenten en la manipulació i l’experimentació directa, són més significatius i profunds.

   Hem après, entre d’altres coses: com són, on viuen, què mengen, com es desplacen i el cicle vital d’alguns insectes.

   Aprofitant l’arribada de la primavera,  també hem pogut observar algun insecte al pati.

  Us deixem algunes fotos que mostren el nostre procés d’aprenentatge a l’aula Montessori.

Busquem informació als llibres.

Classifiquem diferents animals: són o no són insectes?

Cada primavera alguns insectes, com les abelles, treballen de valent per recollir pol·len de les flors.

Les papallones s’alimenten del nèctar de les flors, que és un líquid molt dolç…com el sucre…i els agrada molt.

Sortim a explorar: hi ha gairebé un milió d’espècies d’insectes al món, trobarem alguna al jardí del nostre pati?

Els insectes es poden desplaçar de diferents formes: volant, saltant,reptant i, fins i tot, nedant.

Treballem la matemàtica: comptem insectes.

A veure si podem ficar cada abella al seu rusc!!

Aprenen sobre el Cicle de vida de la papallona.

Alguns insectes com les papallones, en sortir de l’ou, tenen un aspecte molt diferent de l’insecte adult: són un CUC.

Aquest cuc es tanca en un embolcall anomenat CAPOLL.

Passats uns dies el capoll es trenca i surt l’insecte adult, la PAPALLONA.

Practiquem la lectura i l’escriptura i aprenem vocabulari nou.

Aquesta sèrie de canvis que es produeixen en el desenvolupament d’alguns insectes des de l’ou fins a l’estat adult s’anomena METAMORFOSI.

I fins aquí les nostres experimentacions a l’aula Montessori d’aquest tercer trimestre. Esperem que hàgiu gaudit tant com nosaltres.

Bon estiu a tothom i fins el proper curs.

Carmen Adán Navarro, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori.

PARLEM DE COEDUCACIÓ

L’ÀREA DE VIDA PRÀCTICA AL MÈTODE MONTESSORI

La coeducació és una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir, tant com sigui possible, els efectes i conseqüències d’una educació sexista sobre les nenes i els nens.

Cal incorporar la  coeducació a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu, al currículum i,  a la programació, per tal d’afavorir el desenvolupament de les persones.

S’han de  deixar de banda els rols de gènere per no caure en models d’identificació estereotipats.

Des de l’aula, amb les activitats quotidianes, hem de potenciar la igualtat,  generant expectatives de futur que es fonamentin en les capacitats de les persones i no en les capacitats que s’atribueixen a cada gènere.

  En aquesta tasca la filosofia Montessori té molt a dir.

Dins el mètode parlem de 5 àrees d’aprenentatge específiques  ben definides: àrea de vida pràctica, àrea sensorial, àrea de llenguatge, àrea matemàtica i àrea cultural.

Les Lleones i els Lleons de P4 hem treballat al llarg d’aquest  segon trimestre l’àrea de  VIDA PRÀCTICA.

   Aquesta àrea, molt important en l’etapa de 3 a 6 anys, no és una altra cosa que crear dins l’aula un ambient semblant al de casa, on nenes i nens puguin practicar les tasques domèstiques, a les quals la pedagoga Maria Montessori anomenava rutines diàries de la cura de l’ambient .

 Dins d’aquestes rutines trobaríem, entre d’altres: rentar la vaixella, estendre la bugada, escombrar i fregar el terra, tenir cura de les plantes, treure la pols, preparar el menjar i servir-lo, parar i desparar taula, emparellar i plegar mitjons, doblegar els tovallons, penjar la roba en el penjador…

   Aquestes tasques s’acostumen a realitzar seguint unes ordres determinades que la mestra va mostrant, i que permeten, després, que els infants ho puguin fer sols.

  A continuació teniu el recull de fotos que hem fet.

Rentar la vaixella

Ens agrada rentar els plats després de fer el dinar!

  Netejar vidres

Ha estat divertit, podem ajudar a fer-ho a casa!!

 Estendre la bugada

Quanta roba, quina feinada!!

  Escombrar i fregar

Els racons de vida pràctica estan preparats amb cura, per que els infants puguin fer l’activitat sense la necessitat de l’adult.

  Tenir cura de les plantes

Com estan creixent les nostres plantes!

Treure la pols

És necessari transmetre la importància de tenir cura,  netejar  i endreçar  el que està al nostre voltant.

  Preparar el menjar

Avui dinem!

Parar i desparar taula i servir el menjar

Estovalles, plats, gots, forquilles, culleres i…a dinar!

Totes aquestes tasques bàsiques faciliten l’autonomia i l’independència, donen seguretat als infants i fan créixer la seva autoestima, a l’hora que treballen el sentit de l’ordre, la concentració, l’autocontrol i la coordinació motora.

Alguns dels continguts de l’educació per la igualtat que el Departament d’Educació  planteja, per generar dinàmiques correctores de la discriminació,  i que podem relacionar amb l’àrea de Vida Pràctica serien:

  • Valoració i igualtat de tractament de les formes de vida, en l’àmbit domèstic, acceptant i valorant la importància de les feines domèstiques quotidianes.
  • La cura de filles i fills com a tasca compartida en la família amb la corresponsabilitat entre  progenitors.
  • Cooperació i participació de l’alumnat, independentment del gènere, en les feines quotidianes de la llar, en la mesura que puguin.

Pengem la roba i endrecem el nostre armari!

Jugant s’aprèn a viure. Ajudem als infants a créixer en igualtat.

Recordem que l’aprenentatge, en la metodologia Montessori,  depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d’ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica.

Les situacions de la vida diària en proporcionen un bon grapat, però cal que l’escola esdevingui un espai en el qual s’assegurin a tots els infants experiències prou enriquidores que afavoreixin els aprenentatges.

El niño observa las cosas apasionadamente, y es atraído por ellas; pero les atraen más todavía los actos de los adultos; quieren conocerlos y reproducirlos”. 

Maria Montessori (El niño, el secreto de la infancia, 1937)

I fins aquí la nostra aportació des de P4 per   construir  un món  sense barreres de gènere i que permeti superar les desigualtats socials entre nenes i  nens.

Carmen Adán, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori