El dimarts 30 de setembre, els dos grups de 2n d’ESO van visitar el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya que té la seva seu a Terrassa. La sortida s’emmarca dins de l’estudi de les energies que estem duent a terme en la primera avaluació de l’assignatura de Tecnologia. Concretament, estem focalitzant l’estudi en les energies renovables, ja que durant els últims anys s’han convertit en elements clau per minimitzar les emissions de CO₂ causants de l’escalfament global, disminuir la dependència dels subministraments energètics pel seu caràcter local i per la seva importància com a sector econòmic emergent.
Alumnat de 2n d’ESO
Al museu vam visitar dos espais expositius. D’una banda, la façana fotovoltaica situada a l’exterior que ens va permetre entendre el procés de captació i conversió de la radiació solar en electricitat. Es formada per diferents panells on s’agrupen les cèl·lules fotovoltaiques de silici on es produeix el corrent elèctric:
Els fotons de la llum (que contenen energia) empenyen els electrons de la cèl·lula de silici originant una diferència de potencial (o voltatge), que provoca un corrent elèctric continu.
Aquest sistema té una potència pic de 39,7 kwp i proporciona uns 42 MWh per any, el que representa un 15 % de l’energia elèctrica consumida pel museu.
D’una altra banda, l’espai expositiu l'”Energia al Planeta” ens va permetre aprofundir en el coneixement de la natura de les radiacions electromagnètiques solars, a través de diferents experiments interactius que tenen com a objectiu:
- Facilitar el coneixement de com viatja la radiació del Sol fins a la Terra i com s’aprofita.
- Experimentar amb la natura de les ones, i conèixer la dualitat ona-partícula de la llum.
- Formar ciutadans conscients de la potencialitat de les energies renovables.
La sortida també va propiciar un espai distès en què l’alumnat de 2n i el professorat encarregat de la sortida (equip de tutoria i el professor de Tecnologia) vam poder conèixer una part de la ciutat de Terrassa com els voltants de la Rambla d’Ègara, el parc de Sant Jordi, la Masia Freixa (d’estil modernista) i, en definitiva, conviure en un entorn diferent a l’escola.
Miguel Torrijos Professor de Tecnologia i Digitalització de l’Escola Montessori
