Matemàtiques en femení

La primera dona matemàtica va ser…

Més d’un estarà pensant que ja sap la resposta, però potser serà una sorpresa saber que no és la famosa Hipàtia d’Alexandria.

Tot i així, començarem fent cinc cèntims sobre aquesta dona exemplar.

Hipàtia d’Alexandria va viure en el segle IV i V dC i es coneix com a gran filòsofa, astrònoma i matemàtica.

Aquesta científica s’ha convertit en una icona de la lluita feminista, la qual cosa no és d’estranyar, només cal llegir una mica la seva biografia i conèixer el context històric en què va viure, per adonar-se que és un exemple de lluita i de personatge avançat a la seva època.

Si us interessa la seva vida, i el cinema és el vostre gran hobbie, us recomano la pel·lícula dirigida per l’Alejandro Amenábar  “Àgora”. Podreu gaudir de la gran ambientació del film i dels últims anys de la vida d’Hipàtia. Tranquils, que no faré cap spoiler sobre el final, encara que estic segura que molts de vosaltres ja el coneixeu. 

Estic parlant molt d’Hipàtia quan us he dit que la dona de la que vull parlar és una altra. Així que aniré una mica cap a enrere, gairebé mil anys, fins al segle VI aC. Anirem a l’època del gran matemàtic Pitàgores de Samos. El meus i les meves alumnes ja es deuen haver posat les mans al cap i deuen pensar “una altra vegada no, aquest senyor surt per tot arreu”, i tenen raó, però en aquest cas està justificat, ja que va ser professor i marit de Teano de Crotona, la dona de la qual parlaré a continuació.

Teano va néixer al segle VI aC a Crotona, en una època on no hi havia gaires oportunitats per tal que una dona estigués al mateix nivell que un home. Cal recordar que l’antiga Grècia era una societat patriarcal, i a les dones ni tan sols se les considerava ciutadanes, no eren res més que una altra possessió del pare, del germà o del marit. Accedir a una cultura superior en ciències no estava a l’abast de qualsevol ciutadà, així que per a les dones era gairebé impensable. Considerant tots els obstacles que aquestes dones havien de superar per assolir el coneixement científic, cal reconèixer que el seu mèrit és molt més gran. 

I aquí tenim a Teano, trencant la norma. 

On es va formar Teano? Doncs segur que algú de vosaltres ja ha trobat la resposta. I com no, la resposta torna a estar lligada a Pitàgores, més concretament a l’Escola Pitagòrica, però no penseu que va ser la primera dona en entrar-hi, hi ha constància de que, com a mínim, 16 dones més van estudiar-hi.

Aquesta escola no posava cap restricció per sexe, hi podien accedir les dones sempre que fossin intel·ligents i cultes. Sí que hi havia restriccions per religió, ja que l’escola era també una secta religiosa on era molt important el secretisme. Estava prohibit divulgar els coneixements, pagant amb l’expulsió immediata per ser indiscrets.

Què va fer Teano? Teano va arribar a ser professora de l’Escola Pitagòrica després d’anys d’estudi i dedicació a les matemàtiques. Va escriure tractats sobre nombres, poliedres, proporcions, sobre l’ordre i l’harmonia, sobre la proporció àuria, sobre medicina i com no, sobre Pitàgores, de qui va escriure una biografia. De fet, després de la mort del matemàtic, Teano va ser la que va dirigir l’Escola Pitagòrica des de l’exili, i amb l’ajut de la seva filla Damo, van expandir els seus coneixements per Grècia i Egipte. 

Respecte la proporció àuria, va ser la primera persona en pensar en el número phi, o número d’or, un nombre decimal amb infinites xifres decimals no periòdiques, tot un descobriment i un avenç per aquells temps. 

Número d’or.

Hi ha una anècdota molt curiosa que potser us agradarà conèixer. Es diu que hi havia un jove deixeble enamorat de Teano, que va preguntar a Pitàgores per l’edat d’aquesta (se sap que Teano era molt més jove que Pitàgores). Pitàgores va contestar: “Teano és perfecta i la seva edat és un nombre perfecte”. “Mestre, no podria donar-me més informació”, va demanar el jove, i Pitàgores li va contestar: “L’edat de Teano, a més de ser un nombre perfecte, és el nombre de les seves extremitats multiplicat pel nombre dels seus admiradors que és un nombre primer”. (Per qui no ho sàpiga, un nombre perfecte és un nombre natural igual a la suma dels seus divisors positius. Per exemple, el 6 és perfecte ja que 6= 1+2+3). Suposo que el jove enamorat, amb aquesta resposta,  es va quedar amb un bon pam de nassos.

Així que ja sabeu estimats i estimades lectores, si algú us demana quina va ser la primera dona matemàtica de rellevància, no contesteu Hipàtia, sinó Teano de Crotona, important per ella mateixa i no només pel seu company.

Ja veieu que aquesta dona ha estat la gran desconeguda, potser per viure a l’ombra de tan il·lustre personatge com va ser Pitàgores.

Traiem-la de l’anonimat i, qui sap, potser serà destronada per una altra dona, desconeguda per tothom i pionera dins aquest meravellós món que és la Ciència. Però fins que  arribi aquest moment, per ara, the first was… Teano de Crotona.

Fonts consultades:

Història de les matemàtiques de Ian Stewart

Theano (siglo VI aC) de Juan Jesús Barbarán Sánchez

Teano de Crotona:la gran desconeguda  de Pedro Daniel

Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.

La Marató de TV3 a l’escola

La Marató de TV3 és un projecte impulsat el 1992 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i des del 1996 per la Fundació La Marató de TV3. TV3 va ser la televisió pública pionera a l’Estat en la realització d’una telemarató. Els objectius d’aquesta són:

  • Obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties greus.
  • Sensibilitzar la societat sobre aquestes patologies.

El dia de la telemarató es fa La Gran Festa de la Solidaritat, on ja s’han recaptat 187.936.376 d’euros amb els quals s’han finançat 829 projectes d’investigació, 1.273 equips de recerca i s’han contractat 7.500 investigadors i investigadores noves. A més a més, una part d’aquests diners es destina a sensibilitzar a la població, sobretot als més joves, tot fent conferències pels centres educatius.

Aquest ja és el segon any que la Marató de TV3 ve a l’escola per explicar-nos quina o quines malalties són les que es tractaran i per a les que es destinaran tots els diners recaptats el dia de la marató. Aquest any ens han parlat de les malalties minoritàries.

I què són les malalties minoritàries?

Són malalties molt poc freqüents que afecten un màxim de 5 persones per cada 10.000 habitants. Inclouen un conjunt de malalties molt diferents entre si, però tenen en comú que acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants.

Que cadascuna afecti molt poca gent no vol dir que no estiguin molt esteses. Els experts calculen que el conjunt de malalties minoritàries poden afectar fins al 7% de la població general. Per tant, s’estima que actualment hi ha a l’entorn de 400.000 persones que tenen alguna d’aquestes patologies a Catalunya, 3 milions a Espanya i més de 30 milions a tot Europa.

Quines malalties hi ha?

Actualment hi ha descrites unes 7.000, que poden afectar de formes molt diferents la salut de les persones malaltes, com ara la mobilitat, el sistema nerviós o l’immunològic, el metabolisme o l’equilibri hormonal, entre altres.

A l’escola ens han explicat tres tipus de malalties minoritàries, però hi ha moltes més. Aquí us fem unes pinzellades sobre les malalties de les quals ens han parlat:

  • La malaltia de Morquio és una afectació genètica que provoca una deficiència en el creixement i malformacions al tòrax i les cames. Els símptomes normalment comencen en infants al voltant dels 2 anys, tot i que la malaltia es té des del naixement. És una patologia greu i progressiva, que dificulta la mobilitat de les persones afectades i que, de moment, no té tractament. Però estan en marxa diversos assajos clínics molt esperançadors.
  • El nevus congènit melanocític gegant és una malaltia de la pell, que provoca grans taques des del naixement, i que predisposa la persona a tenir càncer o afectacions neuronals. No té cura.
  • La fibrosi quística. Aquesta malaltia fa que s’acumuli mucositat en molts òrgans del cos, com el fetge i els pulmons, i provoca infeccions i dificultats respiratòries. És una malaltia greu i, de moment, incurable, però els avenços multidisciplinaris dels últims anys han fet que la qualitat de vida dels pacients hagi millorat molt.

Quin és l’origen d’aquestes malalties?

La majoria de malalties minoritàries, aproximadament un 80%, són d’origen genètic. Això vol dir que la causa última és una alteració d’un gen, que normalment és heretada dels progenitors. Per això, moltes també són hereditàries.

Quant es triguen a diagnosticar?

Com que són tan desconegudes, poc freqüents i nombroses, de vegades es triga molt de temps a diagnosticar correctament una malaltia minoritària. Es calcula que les persones afectades triguen cinc anys de mitjana a rebre un diagnòstic. Per intentar pal·liar aquesta situació, la Unió Europea, i també Catalunya, ha impulsat la creació de xarxes d’hospitals per intercanviar informació i accelerar-ne el diagnòstic. El seu compromís és que el 2027 aquestes malalties es puguin diagnosticar en un màxim d’un any.

Es poden curar?

La comunitat científica apunta que durant tots els anys que no tenen diagnòstic, les persones afectades no poden fer un tractament adequat. Però fins i tot quan ja tenen el diagnòstic, en molts casos no hi ha un tractament disponible.

La majoria dels medicaments que es fan servir per tractar les malalties minoritàries s’anomenen medicaments orfes. Se’n diuen així perquè, com que aquestes patologies afecten cadascuna molt poques persones, el cost d’aquests medicaments és molt alt i el seu finançament, de vegades, difícil.

Tot i els avenços que es fan cada dia, encara avui hi ha un 40% de malalties minoritàries que no tenen tractament. Són la causa del 35% de les morts de nens i nenes menors d’un any i del 50% de les morts d’abans dels 30 anys. Per tant, un tractament adequat pot millorar la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades. Per això és tan important ajudar en la investigació.

Com afecten la vida de les persones?

Com que la majoria de malalties minoritàries són discapacitants, afecten molt la qualitat de vida de les persones afectades i també la de les seves famílies. Sovint es tracta de persones amb problemes en molts àmbits socials, com l’escola, la universitat o el món laboral.

Hi ha esperança!

Segons els experts, s’han fet grans avenços per tractar i curar moltes d’aquestes malalties minoritàries. Per això és molt important poder detectar-les en el moment de néixer i, així, aplicar de seguida el tractament adequat. Actualment, a tots els nadons nascuts en centres maternals de Catalunya se’ls fa un test neonatal que inclou 24 malalties minoritàries. Si el test detecta alguna d’aquestes patologies en l’infant, els equips mèdics es posen en marxa per aplicar el tractament que pugui curar-les o frenar-ne el desenvolupament.

En els darrers anys, s’ha desenvolupat molt la recerca en teràpia gènica. Es tracta d’introduir gens funcionals en les cèl·lules per així substituir els que funcionen malament i que provoquen la malaltia. Encara queda molt camí per fer. Però, gràcies a la investigació, els experts afirmen que en els pròxims anys s’aprendran a tractar i a curar encara més malalties.

Per saber-ne més…

Constanza Cardoso Escriche, professora de Ciències de l’Escola Montessori.