La cèl·lula

Aquest primer trimestre, amb els i les alumnes de 3r d’E.S.O hem estudiat la cèl·lula i les seves parts, d’una manera més artística. Cada grup va crear la seva cèl·lula amb l’ajuda d’una esponja i després les vam sotmetre a votacions per escollir la millor de cada classe. Aquí tenim les explicacions dels grups guanyadors:

3r A

CÈL·LULA

COM HO HEM ACONSEGUIT?

Fa unes setmanes a la classe de biologia, la professora va sorprendre a tots els alumnes amb la notícia que, en lloc de començar el nou tema de manera monòtona, com tots els altres, hauríem de recrear una cèl·lula procariota en forma de maqueta.

Aquesta idea ens va alegrar el dia i durant aquella setmana, encara que vam tenir a un company que no va estar a classe per fer-la, vam aconseguir fer el millor projecte de la classe, i ara us redactarem una mica el com ho vam aconseguir.

En primer lloc, vam passar un cap de setmana una mica caòtic degut que no trobàvem el material adequat, perquè si agafàvem objectes d’origen natural es podrien podrir, llavors era molt difícil utilitzar-ne alguns que no ho fossin, com ara: boles de porexpan, goma eva, paper de colors, paper de seda…

El nostre inconvenient va ser que inicialment només tindríem una hora per elaborar la nostra cèl·lula. Però, gràcies a que vam treballar molt, la Cons ens va deixar una altra hora per acabar de perfeccionar la nostra maqueta.

• 1ª HORA DE TREBALL

En primer lloc, una vegada vam trobar els materials indicats vam començar a fer la nostra cèl·lula. 

Al principi vam tenir problemes per escollir l’esponja adequada per la cèl·lula, però al final vam trobar l’indicada i ens vam posar mans a l’obra. 

Entre tots ens vam repartir les coses que faríem i vam crear un tipus de plànol per fer-nos una idea de la distribució.

Mentre uns companys anaven fent algunes parts de la cèl·lula com els mitocondris o el nucli, els altres van aconseguir la forma d’una cèl·lula retallant l’esponja.

Després, quan ja teníem clara la distribució de la nostra cèl·lula, vam començar a enganxar diversos òrgans a la cèl·lula, com el nuclèol, l’aparell de Golgi i molts més.

El temps passava cada vegada més ràpid i sense adonar-nos havíem acabat quasi la meitat de la cèl·lula en la primera sessió.

• 2ª HORA DE TREBALL

En l’última hora, la nostra companya Carla va avançar una mica la cèl·lula de manera extraescolar per poder acabar-la a temps.

Quan va començar la classe vam agafar ràpidament la cèl·lula i la bossa amb els materials necessaris i mentre ens apropàvem al final, la nostra professora va venir i ens va donar una cartolina de color morat per enganxar el projecte i escriure els noms dels integrants del grup en ella.

Després de tant temps ja l’havíem acabat. Vam deixar que s’assequés la cola i vam arreglar les coses que no havien quedat ben enganxades o tenien imperfeccions.

VOTACIONS

Va arribar el dia de decidir quina cèl·lula seria la guanyadora d’aquesta “competició” i en el moment que van començar les votacions tots estàvem bastant tensos i nerviosos per les votacions que anaven a fer els companys de classe. Però, quan vam veure un empat entre una de les cèl·lules d’uns companys i la nostra, els nervis van apoderar-se de la situació, i per sorpresa de tothom, la nostra cèl·lula en què tant d’esforç li vam posar aquestes dues hores de classe, havia guanyat.

Mar Gutierrez, Carla Hernandez, Íngrid Guijarro i David Serra 

3r B

En aquest projecte hem creat una cèl·lula a base d’una esponja i materials que tots tenim a casa. 

En primer lloc, la membrana cel·lular, una capa fina que recobreix la cèl·lula i té permeabilitat selectiva, l’hem fet amb l’esponja, la qual hem buidat i donat forma. Aquesta membrana l’hem recobert amb unes línies que formen el citoesquelet, que serveix per desplaçar-se i forma el seu esquelet. 

Seguidament, hem tallat l’esponja per la meitat i l’hem tapat amb un plàstic transparent per a que es puguin veure bé tots els orgànuls.

Entre ells trobem els mitocondris, fets amb mongetes blanques i pintats. Aquests orgànuls s’utilitzen per fer la respiració cel·lular i obtenir energia.

El nuclèol, una bala recoberta amb fils, que es dedica a crear ribosomes, a part de contenir RNA i proteïnes. 

A continuació hem fet els centríols amb escuradents i silicona. Els centríols serveixen per a repartir els cromosomes durant la respiració cel·lular.

Seguidament trobem els lisosomes, unes boletes de plastilina que converteixen substàncies complexes en unes de més simples. 

Amb uns quants pèsols hem creat els vacúols, que emmagatzemen substàncies tant de rebuig com de reserva. 

L’aparell de Golgi, uns sacs membranosos que transformen i empaqueten substàncies, l’hem fet amb una mica de plastilina blava. 

Dins d’aquesta estructura, trobem els ribosomes, uns puntets de rotulador que participen en la síntesi de proteïnes. 

Envoltant el nucli trobem els reticles endoplasmàtics llis i rugós. Estàn formats per un tros de tela i s’encarreguen de la síntesi de proteïnes i lípids. 

Finalment, a part d’orgànuls, en una cèl·lula també hi trobem el nucli, que està pintat de color marró i fabrica ribosomes. 

Àstrid Sartorio , Adriana Nedelcu i Kevin López

Aquí podeu veure als alumnes treballant de valent…

I aquí tenim els altres treballs, no menys importants!         

Constanza Cardoso Escriche, professora de Ciències de l’Escola Montessori.

El control d’Internet

Encara que pugui semblar l’argument de l’últim llibre de Dan Brown, és una història real.

Actualment, Internet està controlat per 14 persones que guarden 7 claus secretes que permeten accedir a la cambra des d’on es controla l’internet a nivell mundial.

Es tracta de l’ICANN (Corporació d’Internet per a l’Assignació de Nombres i Números), és a dir, l’organisme encarregat de que quan introduïm una direcció web al buscador ens enviï a la pàgina corresponent i no a una altra.

I què passaria si algú amb males intencions aconseguís accedir a aquesta base de dades de l’ICANN?

Doncs bàsicament que tindria el control d’Internet, amb tot el que això suposa:

Ens podria enviar a adreces fraudulentes quan escrivíssim per exemple l’adreça del nostre banc i robar-nos les credencials i els estalvis. Podrien inclús controlar el tràfic mundial, les xarxes socials dels presidents dels països, accedir a documents secrets de l’exèrcit o fins i tot a armament nuclear.

Suposaria la fi de la seguretat de la informació penjada en internet i de la confiança dels usuaris en la xarxa: tot el que funciona amb connexió suposaria un perill per als seus usuaris. És a dir, un desastre de la informació i la seguretat de tothom sense precedents a escala mundial.

Per evitar-ho, l’ICANN selecciona set persones (la identitat de les quals és secreta per no comprometre la seguretat de les mateixes) per guardar una de les set claus que donen accés a la cambra des d’on es controla tot Internet. Aquestes set persones compten amb set suplents, per si passés qualsevol incidència que posés en perill la vida d’algun d’ells.

Però a més, per incrementar la seguretat, 4 cops a l’any es realitza un ritual de seguretat per generar una nova clau mestra en dues localitzacions del planeta diferents per evitar qualsevol imprevist en cas de catàstrofe natural o atemptat terrorista.

La seguretat per accedir a aquesta cerimònia passa per accedir per diverses portes de seguretat, caixes fortes, codis i lectors dactilars, targetes encriptades etc,  fins arribar a una habitació que impedeix les comunicacions electròniques amb l’exterior.

Un procés que dura un total de 4 hores i que es repeteix cada 3 mesos.

A més, aquesta cerimònia és auditada, gravada i compta amb moltíssima seguretat, fins al punt que se’ls envia un document als participants amb tots els passos a seguir en cas que ocorregués qualsevol imprevist.

L’any 2016 per primera vegada es va va retransmetre per streaming a nivell mundial el canvi de la clau criptogràfica mestra, sent la primera vegada a la història que els usuaris tenien accés audiovisual a aquest esdeveniment.

Per conèixer tots els detalls sobre aquesta cerimònia podeu veure el següent vídeo:

David Gimeno Martín, professor d’Informàtica i Tecnologia de l’Escola Montessori.