XINA I EL “CARNET CÍVIC”

Xina implementa un sistema obligatori de punts de valoració social entre els seus habitants.

Li diuen “sistema de crèdit social”, però en realitat és un “carnet cívic”.

S’inicia amb una sèrie de punts (encara no definits) i cada vegada que el ciutadà es comporta de manera incívica, aquests punts es van restant.

A l’hora d’optar a certes coses que gestiona l’estat, aquests punts es tenen en compte: si la puntuació és baixa, la persona pot tenir problemes per optar a universitats, llogar vehicles o agafar transports i accedir a determinats llocs, per posar només uns exemples.

Això que sembla un control massiu propi de novel·la de ciència ficció ha esdevingut una realitat a la Xina, on el “crèdit social” ha entrat en vigor al llarg del 2020.

Però a més, aquest “carnet cívic” serà obligatori per a tots els ciutadans i no només tindrà en compte el comportament i la relació amb els altres en llocs públics, sinó que també es mirarà el nivell d’estudis, economia i fins i tot les opinions que s’aboquen a xarxes socials, així com els ingressos, les despeses o deutes de cada persona, també es valorarà participar en obres de caritat, donar sang o expressar opinions en contra del règim xinès. 

Cada pas registrable de la vida dels ciutadans xinesos serà inclòs en els seus perfils per atorgar-los un rànquing social entre 350 i 950 punts, el videojoc de la vida.

Desde les xarxes socials es critica que el sistema pugui afectar les oportunitats dels fills dels ciutadans que no aconsegueixin una bona nota, ja que es parla de privar l’accés a certes ajudes o col·legis a les persones amb baixa puntuació. Segons el govern xinès, el seu sistema ajudarà a fomentar el bon comportament social i a crear ciutadans compromesos, educats i “fiables”.

Fins i tot es parla que alguns grups socials com a professors, comptadors, periodistes, metges i guies turístics tindran nivells amb més criteris d’avaluació i que es controlarà fins i tot el que fas en la teva vida privada (per exemple, quant de temps jugues a un videojoc). El que sí és segur és que gràcies a les noves tecnologies de dades, el control dels ciutadans no sembla que hagi de tenir límits.

I a tu? Quina opinió et mereix aquesta notícia? Creus que és una bona solució per gestionar un país amb tants milions d’habitants? Una mesura original? Una excusa per tindre millor controlada la població? Quins creus que poden ser els efectes com a ciutadà? I com a país? Deixa’ns saber-ho als comentaris!

David Gimeno Martín, professor de Tecnologia de l’Escola Montessori.

Jugueu al go?

Go. L’home contra la màquina.

Els jocs de taula ens acompanyen des de temps immemorables. Qui no coneix el tres en ratlla, el parxís, la oca o els escacs?

Aquest últim ha estat portada de diaris quan els grans mestres dels escacs han jugat per primera vegada en contra d’una computadora i, per primera vegada a la història, han  perdut davant una màquina.

El 10 de febrer de 1996, el mestre Garry Kasparov va ser derrotat per un ordinador de IBM. La notícia va donar la volta al món i els articles sobre el tema també. Ràpid van aparèixer articles als diaris sobre el número de jugades possibles que hi ha quan es fa un moviment d’escacs, número de partides possibles, etc. 

La quantitat  de partides possibles que es considera més ajustada a la realitat és de 10123 . Aquesta quantitat és enorme, només dir que la quantitat d’àtoms que es diu que hi ha a l’univers és de 1080 , així que ja veieu que és impossible avorrir-se jugant als escacs. Però ens avorriríem jugant al Go?

Potser aquest joc no és tant conegut com el dels escacs. Es considera un dels jocs de taula més antics de la humanitat i fa més de 2500 anys que es juga a orient. Com en el joc dels escacs, juguen negres contra blanques, però sobre un taulell de 19×19, i més que de capturar peces, es tracta de guanyar territoris.

Tot i que les regles del joc són molt senzilles, (fins i tot els nens petits hi juguen començant amb taulells més petits), a nivell matemàtic es considera molt més complicat que el joc dels escacs, ja que el nombre de possibilitats per a cada moviment és d’unes 10 vegades el dels escacs. Recordeu els àtoms de l’univers? Si guanyar amb una computadora a un mestre dels escacs va ser un gran repte i un enorme salt tecnològic, que suposaria fer el mateix amb un mestre del Go?

Fins fa poc es creia que era impossible que una màquina guanyés a un gran mestre del Go, ja que per jugar al Go, degut a la quantitat tan gran de jugades possibles que es poden fer, es necessita intuïció, cosa que una màquina no té o no en tenia, fins que es va començar a desenvolupar la Intel·ligència Artificial (IA). 

Lee Sedol

Lee Sedol, el 18 vegades campió mundial del Go, va sorprendre al món quan va perdre contra la intel·ligència artificial AlphaGo, el 9 de març del 2016, 20 anys després de la derrota de Garry Kasparov.

Aquest ordinador es basa en l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial. La màquina aprèn de la seva pròpia experiència, i podríem dir que arriba a ser intuïtiva.

A Netflix podeu trobar el documental “AlphaGo”, dirigit per Greg Kohs, on podreu veure com es va viure la confrontació home versus màquina i com la gent va reaccionar en visualitzar un futur on les màquines acabaran amb nosaltres. Però realment creieu que serà així? Això suposarà el final de l’espècie humana?

IA en el nostre dia a dia

L’ús de la intel·ligència artificial no és ciència-ficció, tot el contrari, ja és realitat. Fa dècades que s’ha introduït en la nostra vida quotidiana sense que ho haguem notat, facilitant-nos moltes tasques.

Recordeu l’aspiradora Roomba? Es pot considerar el primer producte domèstic d’èxit que fa servir la intel·ligència artificial.

Sou usuaris d’un smartphone? Teniu un que fa molt bones fotos? Doncs el secret no només està en la qualitat de la lent que fa servir, també el trobareu en la IA que utilitza. Però el mateix podem dir dels assistents de veu tipus Alexia, Siri o Cortana. Sense la IA aquests productes no us ajudarien com ho fan cada dia.

La intel·ligència artificial també es fa servir en els buscadors, com pot ser el de Google, en el reconeixement dels correus maliciosos, o en la predicció de compres d’Amazon.

Heu pensat canviar de cotxe? Un d’aquest que tenen assistent per aparcar de forma automàtica? O que inclús reconeix senyals de tràfic? Doncs sí, ja sabeu que conduireu acompanyats de la IA. La realitat és aquesta, ja som inseparables. 

El futur està ple de canvis inimaginables i probablement, quan siguem grans, ens cuidarà un robot el funcionament del qual es basi en la intel·ligència artificial, i possiblement els primers que ho podran explicar seran els ancians japonesos, per això ja no falta gaire.

No sé si les màquines ens podran substituir o no, no tinc cap bola màgica per veure el futur, però sí que us diré que a la Unió Europea ja s’està fent un estudi ètic sobre el tema i s’està preparant un protocol de com utilitzar la intel·ligència artificial per tal que la gent hi pugui confiar. Està clar que el futur ja el tenim aquí.

Beneficis de jugar al Go

Però tornem de nou al joc del Go i parlem d’alguns dels beneficis que ens pot aportar el jugar al Go, sobretot si ho fem des de la infantesa.

Evidentment, el primer benefici que podem trobar és el passar una bona estona jugant amb una altra persona o, si ho preferiu, contra l’ordinador.

Només per això ja val la pena invertir el temps en jugar al Go. Però, més enllà d’això, hi ha altres beneficis que poden ajudar al desenvolupament cognitiu i personal dels infants i els adults, que potser trobareu interessants, com poden ser: la millora de la concentració i de l’atenció, el desenvolupament de la creativitat i del raonament lògic, i la millora del rendiment escolar i de l’autoestima. Un altre aspecte que trobo molt important, sobretot pels nens, és que s’aprèn a perdre i a guanyar respectant l’adversari i controlant les emocions com pot ser l’agressivitat.

Crec que només amb això, ja tenim prou motius per començar a interessar-nos per aquest joc i, d’una forma divertida, aconseguir millorar en molts aspectes. 

I mai se sap, pot ser saber jugar al Go evitarà que en el futur una màquina ens substitueixi.

Si voleu aprendre més, aquí trobareu diferents links i vídeos que poden ser del vostre interés.

Vols aprendre a jugar al Go? Regles del Go.

https://www.smartgo.com/es/go.html

https://online-go.com/learn-to-play-go

Neus Campán Perán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.