Dones…matemàtiques!

Aprofito aquest 8 de març per recordar a totes les dones que han invertit la seva vida professional a les matemàtiques, començant per Teano de l’escola pitagòrica, fins a arribar a Jezabel Curbelo de la UPC.

Al llarg de la història, les dones han contribuït en el desenvolupament de les matemàtiques aportant noves teories o fent demostracions que, moltes vegades, pel context social i/o històric, han quedat amagades rera la figura dels seus col·legues masculins.

Decidir dedicar-se a la ciència ha estat sempre un camí difícil, i més encara quan aquesta decisió la pren una dona. Trencar amb els estereotips, lluitar en contra de les convencions socials, els perjudicis, la pròpia educació o la religió, és amb el que s’han enfrontat moltes d’aquestes dones, que inclús han tingut prohibit poder anar a la universitat per educar-se amb igualtat de condicions que els homes, només pel fet de ser persones de l’altre gènere.

Qui no ha sentit alguna vegada que les dones no estan fetes per a entendre els nombres? Com si els nombres entenguessin de sexe. No hi ha cap impediment biològic per tal que una dona sigui igual de bona en matemàtiques que un home, a excepció del que li hagi donat la seva genètica. Per cert, la intel·ligència s’hereta dels gens de la mare, informació dirigida als qui encara no s’havien assabentat d’això.

Neus Campán Perán, professora de matemàtiques de l’Escola Montessori

Comencem el curs amb un enigma?

Comencem un nou curs escolar en què esperem que el nostre alumnat gaudeixi de les matemàtiques, la ciència i la tecnologia. També desitgem que aquest viatge pel coneixement no sigui en solitari, i que les seves famílies gaudeixin tant o més que ells i elles de les propostes que farem al blog.

Per a inaugurar les noves entrades al blog, us proposem un enigma molt curiós que trobareu al llibre: “Harry Potter i la pedra filosofal”. Esperem que trobeu la resposta a  l’enigma, sense copiar, igual de bé com ho fa la companya d’aventures d’en Harry, l’Hermione. 

Harry i Hermione es troben en una cambra, que per poder sortir d’ella i avançar cap a la següent prova, han d’escollir una ampolla d’entre les 7 que hi ha sobre una taula i beure el seu contingut per poder avançar cap al final. Per escollir l’ampolla correcta els hi donen unes pistes escrites en un manuscrit. 

Aquí teniu l’enigma que es resol utilitzant “la màgia de la lògica” i no pas un encanteri:

“El perill és davant teu, quan la seguretat és al darrere, dos volem ajudar-te, qualsevol que trobis, una entre nosaltres set et deixarà avançar, altra portarà al que la begui cap a enrere, dues només contenen vi d’ortiga, tres són mortals, esperant amagades en la filera. Escull, a no ser que vulguis quedar-te per sempre, per ajudar-te en la teva elecció, et donem quatre claus: primera, per més astúcia que tingui el verí per ocultar-se sempre trobaràs algú al costat esquerra del vi d’ortiga; segona, son diferents les que estan en el extrems, però si vols moure’t cap al davant, cap és la teva amiga; tercera, com clarament veus, totes tenim mides diferents: ni el nan ni el gegant guarden la mort a l’interior; quarta, la segona a l’esquerra i la segona a la dreta son bessones una vegada les tastes, encara que a primera vista siguin diferents.”

Amb això hi ha prou per saber quina ampolla escollir?

La resposta és: NO!

Necessitaríem trobar-nos amb Harry Potter i Hermione i veure tot el que veuen ells, per tal de poder decidir quina és la tria correcta.

Així que la darrera pista la teniu a la imatge.

Ara sí sabeu quina ampolla cal agafar?

Que vagi de gust!

Departament científic i tecnològic de l’Escola Montessori