Aprenentatge i servei (APS)
Projecte de 3r d’ESO
L’aprenentatge i servei (APS) és una metodologia educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.
Un dels principals pilars de l’educació ha de ser formar bons ciutadans i bones ciutadanes amb prou capacitat per millorar la societat, unint el compromís social amb l’aprenentatge de coneixements, habilitats, actituds i valors i no només treballar perquè assoleixin currículums brillants. S’ha de treballar per dissenyar experiències i pràctiques concretes que proporcionin aprenentatges vinculats a la vida i que intentin donar respostes enginyoses i útils als problemes reals de cada comunitat.
El projecte d’APS que realitzem a l’Escola Montessori l’anomenem “Joguines per recordar” i consisteix a construir joguines de fusta aplicables al mètode Montessori (metodologia que caracteritza la nostra escola des dels seus inicis) amb la finalitat de realitzar uns tallers tant als cursos d’infantil de l’escola com en dues llars d’avis de l’Hospitalet de Llobregat.
El mètode Montessori va ser desenvolupat per la Dra. Maria Montessori (1870-1952), educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòloga, devota catòlica, feminista i humanista italiana. Es va interessar per l’educació dels nens amb deficiències mentals i va aplicar mètodes experimentals aconseguint que aquests infants aprenguessin a llegir i a escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes aplicant-los més tard a tota classe d’infants. Aquest mètode es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò que veritablement importa és l’infant en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma.
Molts són els estudis que manifesten que el mètode Montessori pot ser molt beneficiós per a persones de la 3ª edat, ja que és fàcilment adaptable al cicle vital de les persones grans al tenir com a finalitat la manipulació i interacció de diversos materials i objectes, creant jocs que ajudin no solament a aprendre i desenvolupar curiositat sinó a estimular i preservar les funcions sensorials, cognitives i motores en aquesta etapa i, en conseqüència, fomentant la seva autonomia i funcionalitat.
Les activitats i els materials que s’empren en cada fase cognitiva varien quant a la seva complexitat, treballant entre altres la memòria, l’atenció, l’estimulació sensorial, així com capacitats físiques, motrius i, conseqüentment, habilitats socials. La manera més adequada de treballar el mètode Montessori en geriatria és mitjançant el treball en grup (de 4 o 5 persones depenent del deteriorament cognitiu).
Amb el desenvolupament d’aquesta metodologia hem d’adoptar un paper de guia, l’alumnat no ha d’infravalorar les capacitats de les persones grans, sinó ajudar-les i intentar que aconsegueixin l’objectiu proposat de forma autònoma.
Mitjançant aquest projecte s’ha volgut dissenyar una proposta educativa diferent que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat de forma ben articulada, on els participants aprenen alhora que treballen les necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo.
El projecte té relació directa amb la filosofia de l’escola. L’objectiu d’aquesta és formar persones responsables, solidàries i compromeses amb la societat i el país en el qual viuen, coneixedores de les tradicions, respectuoses amb l’entorn cultural i ambiental, obertes al diàleg constructiu i crític de totes les cultures, creences o idees, sense oblidar mai, però, el sentiment d’orgull dels propis orígens.
El projecte el porta a terme l’alumnat de 3r de l’ESO al llarg de tot el curs. En la part d’aprenentatge l’alumnat ha de fer recerca sobre el mètode que caracteritza l’escola on estudien (mètode Montessori), cercant informació sobre quan es va crear el mètode, la biografia de la creadora, quantes escoles hi ha al món que apliquen aquest mètode, com es distribueixen geogràficament, tant a nivell mundial com a nivell estatal, percentatge d’escoles que treballen amb aquest mètode per països, en què consisteix el mètode, etcètera, amb l’objectiu de fer-se “experts” sobre el tema, per tal de poder dur a terme la construcció de diverses joguines que serveixin per ser usades tant en l’ensenyament com en un geriàtric mitjançant l’aplicació del mètode Montessori. En la part de servei comunitari l’alumnat haurà de visitar la residència on es portarà a terme el servei per observar i analitzar quelcom que pugui contribuir a crear les joguines més adequades.
El servei comunitari es realitza en dues residències properes a l’escola: La Torrassa – Serveis a la Dependència i Residència i Centre de dia Santa Eulàlia. També, es realitzen tallers amb l’alumnat d’infantil de la pròpia escola, amb l’objectiu que tots i totes passin una bona estona jugant i aprenent amb les joguines que l’alumnat de 3r de l’ESO ha estat construint al llarg de tot el curs.
En totes aquestes activitats l’alumnat haurà de desenvolupar la seva competència social i ciutadana, ajudant en totes les tasques, però, sobretot, fent jugar als infants, als avis i a les àvies amb les joguines que ells han creat i, posteriorment, realitzar una avaluació pròpia de la utilitat de la seva joguina indicant si ha complert els objectius pels quals ha estat dissenyada i construïda.
Gràcies a les diferents tasques plantejades en aquest projecte d’APS es pretén aconseguir que l’alumnat adquireixi pensament creatiu i lògic, raonament crític, capacitat expositiva i col·laborativa, habilitats manuals, motivació i entusiasme per aprendre, reflexió interactiva i anàlisi sistemàtica, formant ciutadans més compromesos amb les necessitats socials.
El resultat principal que es pretén assolir en el plantejament d’aquest projecte és el de potenciar l’acció social i col·lectiva de les noves generacions.
Jordina Cañellas Martín, professora del departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.