Jugueu al go?

Go. L’home contra la màquina.

Els jocs de taula ens acompanyen des de temps immemorables. Qui no coneix el tres en ratlla, el parxís, la oca o els escacs?

Aquest últim ha estat portada de diaris quan els grans mestres dels escacs han jugat per primera vegada en contra d’una computadora i, per primera vegada a la història, han  perdut davant una màquina.

El 10 de febrer de 1996, el mestre Garry Kasparov va ser derrotat per un ordinador de IBM. La notícia va donar la volta al món i els articles sobre el tema també. Ràpid van aparèixer articles als diaris sobre el número de jugades possibles que hi ha quan es fa un moviment d’escacs, número de partides possibles, etc. 

La quantitat  de partides possibles que es considera més ajustada a la realitat és de 10123 . Aquesta quantitat és enorme, només dir que la quantitat d’àtoms que es diu que hi ha a l’univers és de 1080 , així que ja veieu que és impossible avorrir-se jugant als escacs. Però ens avorriríem jugant al Go?

Potser aquest joc no és tant conegut com el dels escacs. Es considera un dels jocs de taula més antics de la humanitat i fa més de 2500 anys que es juga a orient. Com en el joc dels escacs, juguen negres contra blanques, però sobre un taulell de 19×19, i més que de capturar peces, es tracta de guanyar territoris.

Tot i que les regles del joc són molt senzilles, (fins i tot els nens petits hi juguen començant amb taulells més petits), a nivell matemàtic es considera molt més complicat que el joc dels escacs, ja que el nombre de possibilitats per a cada moviment és d’unes 10 vegades el dels escacs. Recordeu els àtoms de l’univers? Si guanyar amb una computadora a un mestre dels escacs va ser un gran repte i un enorme salt tecnològic, que suposaria fer el mateix amb un mestre del Go?

Fins fa poc es creia que era impossible que una màquina guanyés a un gran mestre del Go, ja que per jugar al Go, degut a la quantitat tan gran de jugades possibles que es poden fer, es necessita intuïció, cosa que una màquina no té o no en tenia, fins que es va començar a desenvolupar la Intel·ligència Artificial (IA). 

Lee Sedol

Lee Sedol, el 18 vegades campió mundial del Go, va sorprendre al món quan va perdre contra la intel·ligència artificial AlphaGo, el 9 de març del 2016, 20 anys després de la derrota de Garry Kasparov.

Aquest ordinador es basa en l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial. La màquina aprèn de la seva pròpia experiència, i podríem dir que arriba a ser intuïtiva.

A Netflix podeu trobar el documental “AlphaGo”, dirigit per Greg Kohs, on podreu veure com es va viure la confrontació home versus màquina i com la gent va reaccionar en visualitzar un futur on les màquines acabaran amb nosaltres. Però realment creieu que serà així? Això suposarà el final de l’espècie humana?

IA en el nostre dia a dia

L’ús de la intel·ligència artificial no és ciència-ficció, tot el contrari, ja és realitat. Fa dècades que s’ha introduït en la nostra vida quotidiana sense que ho haguem notat, facilitant-nos moltes tasques.

Recordeu l’aspiradora Roomba? Es pot considerar el primer producte domèstic d’èxit que fa servir la intel·ligència artificial.

Sou usuaris d’un smartphone? Teniu un que fa molt bones fotos? Doncs el secret no només està en la qualitat de la lent que fa servir, també el trobareu en la IA que utilitza. Però el mateix podem dir dels assistents de veu tipus Alexia, Siri o Cortana. Sense la IA aquests productes no us ajudarien com ho fan cada dia.

La intel·ligència artificial també es fa servir en els buscadors, com pot ser el de Google, en el reconeixement dels correus maliciosos, o en la predicció de compres d’Amazon.

Heu pensat canviar de cotxe? Un d’aquest que tenen assistent per aparcar de forma automàtica? O que inclús reconeix senyals de tràfic? Doncs sí, ja sabeu que conduireu acompanyats de la IA. La realitat és aquesta, ja som inseparables. 

El futur està ple de canvis inimaginables i probablement, quan siguem grans, ens cuidarà un robot el funcionament del qual es basi en la intel·ligència artificial, i possiblement els primers que ho podran explicar seran els ancians japonesos, per això ja no falta gaire.

No sé si les màquines ens podran substituir o no, no tinc cap bola màgica per veure el futur, però sí que us diré que a la Unió Europea ja s’està fent un estudi ètic sobre el tema i s’està preparant un protocol de com utilitzar la intel·ligència artificial per tal que la gent hi pugui confiar. Està clar que el futur ja el tenim aquí.

Beneficis de jugar al Go

Però tornem de nou al joc del Go i parlem d’alguns dels beneficis que ens pot aportar el jugar al Go, sobretot si ho fem des de la infantesa.

Evidentment, el primer benefici que podem trobar és el passar una bona estona jugant amb una altra persona o, si ho preferiu, contra l’ordinador.

Només per això ja val la pena invertir el temps en jugar al Go. Però, més enllà d’això, hi ha altres beneficis que poden ajudar al desenvolupament cognitiu i personal dels infants i els adults, que potser trobareu interessants, com poden ser: la millora de la concentració i de l’atenció, el desenvolupament de la creativitat i del raonament lògic, i la millora del rendiment escolar i de l’autoestima. Un altre aspecte que trobo molt important, sobretot pels nens, és que s’aprèn a perdre i a guanyar respectant l’adversari i controlant les emocions com pot ser l’agressivitat.

Crec que només amb això, ja tenim prou motius per començar a interessar-nos per aquest joc i, d’una forma divertida, aconseguir millorar en molts aspectes. 

I mai se sap, pot ser saber jugar al Go evitarà que en el futur una màquina ens substitueixi.

Si voleu aprendre més, aquí trobareu diferents links i vídeos que poden ser del vostre interés.

Vols aprendre a jugar al Go? Regles del Go.

https://www.smartgo.com/es/go.html

https://online-go.com/learn-to-play-go

Neus Campán Perán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.

Les matemàtiques i el món real

Per a què em servirà això a la vida real?

Una de les típiques preguntes que es pot escoltar en una classe de matemàtiques és, per a què em servirà això a la vida real?

Aquesta pregunta sorgeix quan l’alumnat s’afronta a un tema que els resulta complicat, potser massa abstracte, i on les aplicacions a problemes “reals” no són ni immediates ni fàcils de veure.

Molts de nosaltres pensem que no fem servir les matemàtiques al llarg del dia, però ens equivoquem. Des que ens aixequem fins que ens anem a dormir,  comencem a programar què, com i quan farem les nostres tasques, organitzant el temps, i fent càlculs probabilístics, intentant pronosticar si acabarem a temps tot allò que ens havíem proposat. Per fer tot això utilitzem les matemàtiques sense ser-ne conscients.

Moltes de les matemàtiques que utilitzem són intuïtives, ni ens adonem que les fem servir, però allà estan treballant, encara que sigui de forma subconscient. O no hi ha matemàtiques quan ens enamorem? El nostre cervell no para de fer càlculs pensant com podrien ser els nostres futurs fills amb una parella o una altra, o com més d’interessant seria compartir la vida amb aquesta persona que no pas amb aquella d’allà. Tornem a decidir amb les matemàtiques al cor.

Durant aquests mesos que hem viscut aprenent a conviure amb la covid-19, escoltant o llegint les notícies, suposo que alguns de vosaltres us haureu estranyat de veure que, molts dels protagonistes de les entrevistes realitzades no eren ni epidemiòlegs o càrrecs de sanitat, tot el contrari, s’ha visualitzat moltíssim la tasca dels i les especialistes en matemàtiques i física.

Per sorpresa per a alguns, experts i expertes en certs camps de les matemàtiques i de la física, han estat treballant amb especialistes de la salut i amb els governs, utilitzant models matemàtics d’estudi en la previsió de l’evolució de la pandèmia, fent estudis estadístics, recollides de dades, etc. Qui ens havia de dir que decisions polítiques es basarien en el que podia dir un matemàtic que, suposadament, no fa res de pràctic?

El món de les matemàtiques, la física i la tecnologia, s’ha fet més visible durant aquesta crisi, visualitzant la tasca d’uns especialistes, que normalment està amagada, sense donar-li la importància que realment té.

Les matemàtiques ens envolten en més facetes de les que pensem, i sense elles no funcionaria, per exemple, la xarxa de semàfors d’una ciutat.

El nostre “món real” seria molt diferent sense la influència de les matemàtiques. No tinc cap dubte que les matemàtiques fa que visquem en un món millor i potser per això me les estimo tant.

Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.