Educació Còsmica Montessori

L’Educació Còsmica és un concepte creat per Maria Montessori que fa referència a la metodologia pedagògica que s’utilitza per treballar amb els infants a partir dels 5- 6 anys. És la base sobre la qual es construeix l’aprenentatge en un ambient Montessori.

En aquesta etapa es donen canvis importants en els infants en la manera d’aprendre i relacionar-se amb el món.

Es prepara el pas de la ment absorbent a la ment raonadora, fet que permetrà ordenar la informació i comprendre millor el que ens envolta.

Amb l’Educació Cósmica, les nenes i els nens aprenen a responsabilitzar-se de la seva pròpia existència. Van descobrint el seu lloc a l’Univers, on, com la pedagoga ens deia, tot està interrelacionat. D’aquesta manera, contribueixen a crear un món millor.

La manera de posar en pràctica aquesta Educació Cósmica, és amb les  Cinc Grans LLiçons, que presenten als infants coneixements universals de manera global, obrint àrees temàtiques per a l’exploració.

L’objectiu d’aquestes Grans Lliçons, emmarcades dins el mètode Montessori, no és donar la informació sinó encendre l’espurna de la curiositat i proporcionar els recursos perquè nens i nenes la descobreixin per ells mateixos.

Els infants s’interessen per tot el que els envolta i també per allò que no poden veure amb els propis ulls, però sí imaginar, comprovant que tot està interconnectat.

D’aquesta manera, se senten motivats a estudiar temes com història, geografia, matemàtica, ciències, llenguatge i art.

Les Balenes i els Dofins de P5  hem treballat aquests trimestre la primera Gran Lliçó de l’ Educació Còsmica: EL PRINCIPI DE L’UNIVERS I LA TERRA, i hem après sobre l’Univers i el Sistema Solar amb el Sol, la Lluna i els planetes.

QUÈ EN SABEM?

Per començar, hem fet una pluja d’idees per veure què sabiem sobre l’Univers.

Alguns dels coneixements que teníem eren:

  • El Sol surt de dia i, si mirem el cel durant la nit, veiem estrelles.
  • La Terra és el planeta on nosaltres vivim.
  • El Sol és  molt brillant i ens escalfa.
  • Els i les astronautes viatgen a la Lluna en un coet.

QUÈ VOLEM APRENDRE?

Hem fet una rotllana a la classe i, parlant entre totes i tots, hem decidit què voliem conèixer sobre el tema i ens hem fet bones preguntes.

Per començar a treballar, hem buscat informació als llibres que la mestra ens ha portat de la biblioteca, hem fet treball cooperatiu  i després hem parlant d’allò que hem vist als llibres.

Una de les activitats que més ens ha agradat ha estat fer la Lluna amb els seus cràters.

 Mireu quines fotos hem fet!!

També ens hem divertit molt viatjant per l’espai i… aterrant a la Lluna! Hem deixat la nostra petjada a la seva superfície.

 Octubre 2021: Els alumnes de l’Escola Montessori  arriben a la Lluna.

Un altre dia, observant el cel amb el telescopi, hem pensat que volíem fer el Sol, els estels i els planetes amb plastilina. Ha estat entretingut!!

Hem fet moltes altres activitats. Us deixem un recull de fotos.

Observant el Planeta Blau.
Copiem els noms dels planetes.
El nostre “pot de la calma” inspirat en l’Univers.
El planeta Terra i el planeta Saturn.

QUÈ N’HEM APRÈS?

Fent totes aquestes activitats hem après moltes coses. Ara sabem que…

  • La superfície de la Lluna està plena de forats que s’anomenen cràters.
  • El Sistema Solar està format per 8 planetes.
  • Les astronautes i els astronautes  són les persones que viatgen a l’espai i porten uns vestits especials.
  • Amb el telescopi podem observar els astres que estan molt lluny.
  • Que el planeta Saturn està envoltat per un anell, que Mart és el planeta vermell i que Júpiter és el planeta més gran.

Per acabar hem fet un mural amb els nostre dibuixos de l’Univers.

I també un tapís amb la nostra visió particular del Sistema Solar, deixant volar l’imaginació i desenvolupant la creativitat.

El nostre Univers!

Les nenes i els nens de P5  hem gaudit molt amb la primera lliçó Montessori i esperem amb ganes la següent.

Desitgem que el nostre blog us agradi tant com a nosaltres.

Carmen Adán, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori.

Anumerisme!

“Incapacitat de fer servir conceptes bàsics de nombres i de l’atzar”

Vivim en una època on el jovent està obligat a anar a l’escola fins als setze anys, i on se suposa que hem arraconat l’analfabetisme, sent un percentatge molt petit de persones, que no saben ni llegir ni escriure (1,7% de Catalunya al 2014).

Tot i això, quan arriba el Nadal,  es torna a veure al telenotícies les cues que fa la gent per tal de comprar un bitllet de loteria a l’administració de la Bruixa d’or a Sort o a la del Gat negre de Barcelona. I per què tenen aquest èxit tan gran aquestes dues administracions de loteria? Realment tenen més sort que la resta d’administracions? Si compro la loteria de Nadal allà, em tocarà amb més probabilitat que no pas a la cantonada de casa meva?

La resposta la tenim fent un bon ús de les matemàtiques, i no cal utilitzar cap raonament matemàtic d’alt nivell per a saber que no importa on compris el 23704, aquest bitllet de loteria té les mateixes possibilitats de ser el guanyador comprant-lo a l’Hospitalet que a Lleida: una opció d’entre cent-mil. 

Segur que algun lector s’estarà preguntant llavors, que si això és cert, per què es reparteixen més premis en aquestes administracions? La resposta és igual de senzilla: com que tenen tants seguidors, venen molts més números diferents de loteria, augmentant les possibilitats que els hi toqui la grossa en algun d’aquests números. 

L’anumerisme del personal queda reflectit en la pantalla del televisor, tot acompanyat de l’aplaudiment dels grans mitjans, i tot i haver anat a escola, es cau de quatre grapes en el parany que el meu número és més bonic que no pas el d’un altre, i només per ser el que tinc a la butxaca serà el que toqui.

Un altre exemple d’anumerisme que hem pogut veure els darrers mesos, inclús potenciat per les autoritats i polítics, ha estat relacionat amb les vacunes contra la COVID-19. Quan es van donar els primers casos de trombosi va saltar l’alarma, i es va deixar de posar la vacuna Astrazeneca. Va sorgir un cas un dia, dos casos a la següent setmana, quaranta… Això és en realitat una quantitat gran?

Els alumnes de 4t d’ESO tenen clar que això és relatiu, que dependrà del total de vacunats. Si calculem el percentatge que representen 40 persones de quaranta milions, la resposta és: insignificant. Les probabilitats de patir una trombosi amb la malaltia de la COVID és del 16% dels casos, per vacunar-se es queda en un 0,000001%.

Sant tornem-hi amb la cantarella de: I si em toca a mi? Tornem a personalitzar la situació, tornem a mostrar un anumerisme preocupant, i acabem tenint més por d’un tant per cent de gairebé zero, que al d’un 16% (arribant inclús al 85% en els casos que ingressen a l’UCI). Aquestes quantitats es podrien traduir a un de cada deu ciutadans amb COVID pot acabar amb una trombosi (vuit de cada deu dels ingressats a l’UCI).

Podria continuar amb molts més exemples d’anumerisme que podem trobar cada dia als mitjans de comunicació, des de gràfiques mal fetes o dades mal interpretades, però per avui és suficient. 

Espero que en el futur, les noves generacions deixin l’anumerisme també arraconat, per poder ser més lliures en la presa de decisions, i més feliços en les seves vides.

Si esteu interessats sobre aquest tema, us recomano les següents lectures:

Per acabar us deixo aquest curt de Manuela Moreno, guanyador de diversos premis. Un gran exemple d’anumerisme que us farà riure si, a diferència de les seves protagonistes, sabeu una mica de matemàtiques.

Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.