Aprofito aquest 8 de març per recordar a totes les dones que han invertit la seva vida professional a les matemàtiques, començant per Teano de l’escola pitagòrica, fins a arribar a Jezabel Curbelo de la UPC.
Al llarg de la història, les dones han contribuït en el desenvolupament de les matemàtiques aportant noves teories o fent demostracions que, moltes vegades, pel context social i/o històric, han quedat amagades rera la figura dels seus col·legues masculins.
Decidir dedicar-se a la ciència ha estat sempre un camí difícil, i més encara quan aquesta decisió la pren una dona. Trencar amb els estereotips, lluitar en contra de les convencions socials, els perjudicis, la pròpia educació o la religió, és amb el que s’han enfrontat moltes d’aquestes dones, que inclús han tingut prohibit poder anar a la universitat per educar-se amb igualtat de condicions que els homes, només pel fet de ser persones de l’altre gènere.
Qui no ha sentit alguna vegada que les dones no estan fetes per a entendre els nombres? Com si els nombres entenguessin de sexe. No hi ha cap impediment biològic per tal que una dona sigui igual de bona en matemàtiques que un home, a excepció del que li hagi donat la seva genètica. Per cert, la intel·ligència s’hereta dels gens de la mare, informació dirigida als qui encara no s’havien assabentat d’això.
Feliç dia de la dona!
Neus Campán Perán, professora de matemàtiques de l’Escola Montessori