Cotxes voladors

Ja estan ací.

El somni futurista de molts ja és una realitat.

Els cotxes voladors no són un somni del futur, sinó una realitat del present. 

Tan real que actualment hi ha diverses empreses que han creat diversos models de cotxes voladors.

A continuació et comentem els més coneguts:

AirCar, de l’empresa AirKlein, situada a Eslovakia, és un cotxe volador no homologat, és a dir, no té permís per circular per carreteres amb altres vehicles i, de moment, només es pot conduir per realitzar proves o vols controlats, i no per desplaçar-se lliurement entre dos punts com a usuari.

Compta amb dos seients, i amb unes ales desplegables que li permeten enlairar-se com un avió en comptes d’un autogir (com un helicòpter) amb la qual cosa necessita d’una pista per enlairar-se i aterrar d’aproximadament 300 metres.

Per desplegar les ales i realitzar la transformació completa que li permet volar, requereix un total de 3 minuts.

La seva autonomia és de 1000 km i té una velocitat màxima de 200 km/h

No obstant això, l’empresa planeja la creació d’una versió amfibia del mateix per superar tots els límits com a vehicle.

PAL-V Liberty pot ser no sigui el cotxe volador amb un disseny més futurista. O el més espectacular. Ni tan sols és elèctric. Però ja té matrícula per circular per carretera, superant totes les proves d’ergonomia, seguretat i gasos.

També està a punt de superar l’exigent llicència de vol de l’EASA, que requereix 1.200 proves i un examen de 150 hores de vol. Un procés que dura 5 anys, i que s’espera que acabi el 2022. Les seves proves són molt exigents, necessàries perquè ningú vulgui que li caigui un cotxe volador al cap …

Si tot va bé, el PAL-V Liberty podrà circular per carretera i volar pels cels a finals de 2022 o principis de 2023, convertint-se en el primer cotxe volador a la venda. Ja el pots comprar, per un preu que ronda els 300.000 euros. Relativament assequible, comparat amb els milions d’euros que costen altres cotxes voladors.

PAL-V Liberty és una barreja de cotxe i autogir o Girocópter. Les ales i la cua es pleguen quan està a terra, permetent que la cabina es transformi en un cotxe.

El seu principal handicap és que funciona amb combustible, així que contamina i fa soroll. Però a canvi té més autonomia.

A la carretera accelera de 0 a 100 km / h en 9 segons i va a una velocitat màxima de 160 km / h. Gràcies al seu dipòsit de benzina de 100 litres té una autonomia de 1.315 km.

Desplegar les ales tot just costa 2 minuts. Per enlairar necessita una pista de 330 metres, així que no pot fer-ho des de qualsevol lloc, com un dron. En vol arriba als 180 km / h, pot ascendir fins als 3.500 metres i té una autonomia de 500 km. Per aterrar necessita una pista de 30 metres.

No és un cotxe volador per a tothom, però sí que pot ser útil per a empreses amb pistes d’enlairament privades o per a lliuraments de mercaderies i transport privat.

eVTOL.

El 2017 Toyota va avisar que volien preparar el seu cotxe volador per l’any 2020. Han complert. Sota la marca de SkyDrive, han desenvolupat un eVTOL capaç de portar un pilot al seu interior i alçar el vol. Un pas més a prop per al seu objectiu del “taxi volador dell futur” que planegen per 2023.

El eVTOL de SkyDrive / Toyota no és el primer ni probablement sigui l’últim que veiem. Airbus, Boeing, Uber, Dufor Aerospace o UPS són algunes de les empreses que estan treballant en aquest concepte també.

Llavors, ¿en què es diferencia SkyDrive? Una de les coses que esmenten és tenir el eVTOL més petit de món.

El SD-03 mesura només dos metres d’altura i quatre d’amplada i longitud. Com analogia, indiquen que requereix només l’espai de dos cotxes aparcats per enlairar-se i aterrar. En el seu interior alberga a un pilot i disposa d’un total de vuit motors elèctrics, un per a cada hèlix. Amb això indiquen que aconsegueixen major estabilitat i sobretot seguretat en cas d’emergència i que falli part del vehicle. Tot això mitjançant energia elèctrica emmagatzemada a la bateria de l’eVTOL. Això sí, no han donat detalls sobre l’autonomia, la capacitat de la bateria o la potència total d’aquests motors elèctrics.

Virus, vacunes, PCR…

Què és un virus?

Els virus són un éssers ben especials que es troben entre el que està viu i i el que no ho està!!! De fet, ja fa un temps que la comunitat científica ha decidit no incloure’ls entre els éssers vius. I, per què? Perquè si un virus no entra en contacte amb una planta, bacteri o animal, no entre en acció: no s’alimenten, no respiren, no creixen i no es mouen. Els virus necessiten d’un altre organisme (l’hoste) per a poder-lo infectar i aleshores, fer les funcions vitals pròpies d’un organisme.
Els virus tenen un únic objectiu: Reproduir-se prenent el control sobre una cèl·lula hoste.

Com són els virus?

Els virus només són visibles mitjançant el microscopi electrònic. L’estructura dels virus és bastant senzilla.

Els components bàsics d’un virus són els següents:

  • Material genètic: aquest material genètic està format per ADN o ARN, mai tots dos alhora. Aquestes macromolècules contenen la informació que determina les característiques del virus.
  • Coberta protectora: l’ADN o l’ARN està protegit per una coberta feta de proteïnes. Aquesta estructura rep el nom de càpsida i s’encarrega, a més de protegir el material genètic, d’unir-se a la cèl·lula que serà infectada pel virus.

Quin aspecte tenen els virus?

Els virus tenen múltiples i variades formes i, en general, són molt diferents a les de les cèl·lules. Podem considerar tres formes bàsiques: 

  • Polièdrics: La seva estructura està formada per un poliedre de 20 cares. Alguns exemples són el virus de l’herpes o HIV.
  • Helicoïdals: Aquests virus tenen forma d’espiral. Alguns exemples són els virus de la ràbia o de l’èbola.
  • Bacteriòfags: Els bacteriòfags són virus que infecten bacteris. Tenen una part polièdrica i una part en espiral.

El cicle dels virus…

L’únic objectiu d’un virus és fer-se amb el control d’una cèl·lula hoste per tal de reproduir-se. El procés que utilitza un virus per infectar una cèl·lula presenta una sèrie de fases:

  • Contacte virus-cèl·lula: Després d’entrar en contacte amb la cèl·lula hoste apropiada, el virus introdueix el seu material genètic (ADN o ARN) a la cèl·lula. Això ho pot fer de diverses maneres: pot fusionar la seva càpsida amb la membrana de la cèl.lula i alliberar el material genètic o injectar el material genètic deixant la càpsida a l’exterior. 
  • Replicació: La cèl·lula comença a produir moltíssimes còpies del material genètic i de la càpsida del virus. Per fer això, la cèl·lula utilitza els seus enzims i orgànuls. Després, aquests components del virus comencen a unir-se formant nous virus. 
  • Sortida: Quan els nous virus surten de la cèl·lula ho poden fer de dues maneres:
    1. Lentament, a mesura que els nous virus es van acoblant. En aquest cas, la cèl·lula no és destruïda.
    2. Trencant i matant la cèl·lula, quan tots els nous virus surten alhora.

 Les malalties víriques…

Les malalties víriques són provocades quan els virus destrueixen o fan malbé les cèl·lules d’un organisme hoste. Per combatre aquestes malalties hi ha dues estratègies:

  • Mitjançant vacunes.
  • Mitjançant mètodes preventius contra els mecanismes de contagi, ja que algunes malalties víriques com el COVID-19 o el VIH, de moment no tenen vacuna. En aquest cas, es tracta d’evitar que les persones que no estan infectades, es contagiïn.

Tanmateix, en el cas de les malalties víriques NO es poden utilitzar antibiòtics com en les malalties bacterianes.

Què són les vacunes?

Les vacunes són un producte o substància d’origen microbià (microorganismes morts o de virulència atenuada), que, administrat a una persona li proporciona la immunitat davant d’una malaltia determinada (ja sigui aquesta malaltia vírica, bacteriana o provocada per un protozou).

Exemple de com s’aconsegueix la vacuna contra l’èbola: 

El Covid-19, fer-se una PCR… Què estan analitzant?

 Covid-19 prové de les paraules “corona”, “virus” i disease (malaltia en anglès), mentre que 19 representa l’any en què va sorgir (el brot es va informar a l’OMS el 31 desembre 2019). No obstant això, aquesta és la designació de la malaltia causada pel virus. El virus s’anomena SARS-CoV-2, un membre de la família d’altres virus que foren detectats abans, els SARS-CoV. Aquest virus forma fart de la categoria taxonòmica dels Coronavirus o COV, anomenat així per les extensions que porta a sobre del seu nucli, ja que s’assemblen a la corona solar.

Els coronavirus tenen una característica principal i és que causen afeccions respiratòries (com la síndrome respiratòria aguda greu, SARS per les sigles en anglès).

Protocol per a la detecció massiva de COVID-19 mitjantçant l’ús de la tècnica RT-qPCR

Si voleu saber en què consisteix la tècnica de la PCR, podeu entrar a aquest web: https://www.crg.eu/ca/content/research/orfeu-programme/programa-orfeu 

De vegades una imatge val més que mil paraules!!!

Webgrafia:

https://www.bbc.com/mundo/noticias-51912089

http://www.xtec.cat/~dnavarr7/virus.htm

https://www.abc.es/sociedad/20141014/abci-ebola-tratamiento-cura-201410131343.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com

http://ciencia.unam.mx/contenido/infografia/89/infografia-como-se-hace-una-vacuna-

Constanza Cardoso Escriche, professora de Ciències de l’Escola Montessori.