El control d’Internet

Encara que pugui semblar l’argument de l’últim llibre de Dan Brown, és una història real.

Actualment, Internet està controlat per 14 persones que guarden 7 claus secretes que permeten accedir a la cambra des d’on es controla l’internet a nivell mundial.

Es tracta de l’ICANN (Corporació d’Internet per a l’Assignació de Nombres i Números), és a dir, l’organisme encarregat de que quan introduïm una direcció web al buscador ens enviï a la pàgina corresponent i no a una altra.

I què passaria si algú amb males intencions aconseguís accedir a aquesta base de dades de l’ICANN?

Doncs bàsicament que tindria el control d’Internet, amb tot el que això suposa:

Ens podria enviar a adreces fraudulentes quan escrivíssim per exemple l’adreça del nostre banc i robar-nos les credencials i els estalvis. Podrien inclús controlar el tràfic mundial, les xarxes socials dels presidents dels països, accedir a documents secrets de l’exèrcit o fins i tot a armament nuclear.

Suposaria la fi de la seguretat de la informació penjada en internet i de la confiança dels usuaris en la xarxa: tot el que funciona amb connexió suposaria un perill per als seus usuaris. És a dir, un desastre de la informació i la seguretat de tothom sense precedents a escala mundial.

Per evitar-ho, l’ICANN selecciona set persones (la identitat de les quals és secreta per no comprometre la seguretat de les mateixes) per guardar una de les set claus que donen accés a la cambra des d’on es controla tot Internet. Aquestes set persones compten amb set suplents, per si passés qualsevol incidència que posés en perill la vida d’algun d’ells.

Però a més, per incrementar la seguretat, 4 cops a l’any es realitza un ritual de seguretat per generar una nova clau mestra en dues localitzacions del planeta diferents per evitar qualsevol imprevist en cas de catàstrofe natural o atemptat terrorista.

La seguretat per accedir a aquesta cerimònia passa per accedir per diverses portes de seguretat, caixes fortes, codis i lectors dactilars, targetes encriptades etc,  fins arribar a una habitació que impedeix les comunicacions electròniques amb l’exterior.

Un procés que dura un total de 4 hores i que es repeteix cada 3 mesos.

A més, aquesta cerimònia és auditada, gravada i compta amb moltíssima seguretat, fins al punt que se’ls envia un document als participants amb tots els passos a seguir en cas que ocorregués qualsevol imprevist.

L’any 2016 per primera vegada es va va retransmetre per streaming a nivell mundial el canvi de la clau criptogràfica mestra, sent la primera vegada a la història que els usuaris tenien accés audiovisual a aquest esdeveniment.

Per conèixer tots els detalls sobre aquesta cerimònia podeu veure el següent vídeo:

David Gimeno Martín, professor d’Informàtica i Tecnologia de l’Escola Montessori.

La palometa nassarita.

Art i Matemàtiques?

Si heu tingut la sort de viatjar a Granada i veure l’Alhambra, de segur que recordareu els meravellosos mosaics que cobreixen les seves parets.

Hi podeu trobar mosaics molt diferents, realitzats alguns d’ells amb dissenys bàsics i d’altres amb dissenys molt més complexos, depenent de la sala decorada. 

La prohibició en la cultura musulmana de representar ídols i la figura d’Alà, va donar pas a una explotació molt creativa de l’ús de la geometria per tal de desenvolupar l’expressió artística. Gràcies a aquestes restriccions, els musulmans van arribar molt lluny en l’exploració d’aquest camp de les matemàtiques, realitzant tantes meravelles com podem trobar en palaus, mesquites, i com no, en l’Alhambra.

Palometa nassarita a la paret de l’Alhambra.

Van ser els nassarites els qui van dissenyar els sostres i parets d’aquest magnífic “monument a les matemàtiques”, hereus del llunyà orient, van fer dissenys innovadors, que de segur, van enlluernar als seus coetanis dels segles XIII i XIV igual o més com ho fan amb nosaltres.

El mosaic que s’ha treballat a classe correspon a la palometa nassarita. A partir de la divisió del pla en triangles equilàters i tot un procés molt precís, es pot aconseguir aquest dibuix geomètric.

I com podem fer aquest mosaic?

A continuació explicarem els principals passos que cal seguir per tal de dibuixar aquesta palometa.

Primer pas:  Divisió del pla en triangles equilàters i dibuix de les tres mitjanes de tots els triangles equilàters. 

Segon pas:  Un cop tenim la base del dibuix fem les mediatrius dels segments ab i bc.

Tercer pas:  Ara ja es pot dibuixar el perfil de la palometa. Només cal trobar el punt on punxem amb el compàs per tal de fer els diferents arcs que la formen. Aquests punts són les interseccions de les mediatrius, fetes anteriorment, amb les mitjanes.

Quart pas:  El procés anterior es repetirà en els tres costats del triangle, fins a formar el perfil complet de la palometa.

Cinquè pas:  Una vegada acabada la palometa cal inscriure-hi un hexàgon o una estrella. Per fer això necessitem dibuixar primer una circumferència inscrita. Per trobar el radi i el punt de tangència caldrà fer la bisectriu que es mostra al dibuix. 

Sisè pas:  Fent diferents bisectrius es troben els punts 1, 2, 3, 4, 5 i 6 marcats en el dibuix.

Setè pas:  Aquí teniu una ampliació de l’hexàgon i l’estrella de sis puntes.

Per acabar:  Quan lliguem més d’una figura encadenada… El resultat final és el següent: 

Els nostres alumnes de 3r d’ESO han realitzat aquest disseny en la classe d’Educació Visual i Plàstica utilitzant com a úniques eines els regles i el compàs. Ha estat un projecte on han invertit moltes hores de feina, fins aconseguir un resultat del que es poden sentir molt orgullosos.

Aquí podeu veure el resultat d’alguns d’aquests treballs.

Esperem veure més treballs dels nostres alumnes i que tots vosaltres els gaudiu des del blog.

Joan I. Alonso Gutiérrez, professor d’Educació Visual i Plàstica i Neus Campán Perán professora de Matemàtiques de l’Escola Montessori.