XINA I EL “CARNET CÍVIC”

Xina implementa un sistema obligatori de punts de valoració social entre els seus habitants.

Li diuen “sistema de crèdit social”, però en realitat és un “carnet cívic”.

S’inicia amb una sèrie de punts (encara no definits) i cada vegada que el ciutadà es comporta de manera incívica, aquests punts es van restant.

A l’hora d’optar a certes coses que gestiona l’estat, aquests punts es tenen en compte: si la puntuació és baixa, la persona pot tenir problemes per optar a universitats, llogar vehicles o agafar transports i accedir a determinats llocs, per posar només uns exemples.

Això que sembla un control massiu propi de novel·la de ciència ficció ha esdevingut una realitat a la Xina, on el “crèdit social” ha entrat en vigor al llarg del 2020.

Però a més, aquest “carnet cívic” serà obligatori per a tots els ciutadans i no només tindrà en compte el comportament i la relació amb els altres en llocs públics, sinó que també es mirarà el nivell d’estudis, economia i fins i tot les opinions que s’aboquen a xarxes socials, així com els ingressos, les despeses o deutes de cada persona, també es valorarà participar en obres de caritat, donar sang o expressar opinions en contra del règim xinès. 

Cada pas registrable de la vida dels ciutadans xinesos serà inclòs en els seus perfils per atorgar-los un rànquing social entre 350 i 950 punts, el videojoc de la vida.

Desde les xarxes socials es critica que el sistema pugui afectar les oportunitats dels fills dels ciutadans que no aconsegueixin una bona nota, ja que es parla de privar l’accés a certes ajudes o col·legis a les persones amb baixa puntuació. Segons el govern xinès, el seu sistema ajudarà a fomentar el bon comportament social i a crear ciutadans compromesos, educats i “fiables”.

Fins i tot es parla que alguns grups socials com a professors, comptadors, periodistes, metges i guies turístics tindran nivells amb més criteris d’avaluació i que es controlarà fins i tot el que fas en la teva vida privada (per exemple, quant de temps jugues a un videojoc). El que sí és segur és que gràcies a les noves tecnologies de dades, el control dels ciutadans no sembla que hagi de tenir límits.

I a tu? Quina opinió et mereix aquesta notícia? Creus que és una bona solució per gestionar un país amb tants milions d’habitants? Una mesura original? Una excusa per tindre millor controlada la població? Quins creus que poden ser els efectes com a ciutadà? I com a país? Deixa’ns saber-ho als comentaris!

David Gimeno Martín, professor de Tecnologia de l’Escola Montessori.

Per què reciclar taps de plàstic?

Des de bolígrafs i envasos de iogurt fins a vaixells i naus espacials, els plàstic és a tot arreu.

I no és casualitat: el plàstic és un producte barat, resistent,  lleuger, no corrosiu, aïllant, compatible amb productes alimentaris, durador… pràcticament ho té tot. 

De fet, al mercat no existeix cap altre material amb tants avantatges al mateix preu, fet que fa que sigui tan difícilment substituïble.

Aleshores, on està el problema? Per què últimament té tanta mala fama? Què està passant realment amb el plàstic al voltant del món?

Com qualsevol tecnologia, el problema no és el plàstic en sí mateix, sinó l’ús que en fem d’aquest.

Realment és necessari utilitzar una bossa de plàstic per pesar la fruita al supermercat durant 30 minuts de compra perquè resti al medi ambient durant 150 anys?

Bé, però… el plàstic és reciclable no? Només cal llençar la bossa al contenidor groc per tal que es pugui reaprofitar i problema solucionat!

Doncs… no exactament.

La majoria del plàstic que utilitzem és de tipus termoplàstic. Existeixen 7 tipus de termoplàstics:

Els utilitzem com envasos d’un sol ús, encara que la seva degradació pot arribar a durar fins centenars d’anys, amb la qual cosa resulta indispensable, en primer lloc, reduir-ne el consum, i com a segona opció, reciclar-los.

El problema és que d’aquests 7, només el 1 i el 2 es reciclen de forma eficient i únicament si es separen fàcilment, és a dir, que si es troben junts (com ocorre quan llancem una ampolla (PET) amb el tap enroscat (PEAD)) no es poden reaprofitar, amb la qual cosa acaben amb la resta de plàstics no reciclables.

Tots aquests plàstics s’acumulen en abocadors cada cop més grans, fins que sobrepassen un determinat volum i els abocadors comencen a saturar-se. 

Aleshores, es venen als països subdesenvolupats a través de contenidors en vaixells i, quan aquests països també es saturen, tant pels propis residus com pels dels països a qui els compren,  els acaben llençant al mar, on es transformen en microplàstics que els animals acaben ingerint, arribant així també al nostre plat i per suposat, el nostre sistema digestiu.

De fet, al món ja existeixen 5 continents de plàstic flotant al mar (el més gran d’ells de la mida de 7 vegades França) degut a la mala gestió d’aquests residus.

Inclús dels plàstics dels tipus 1 i 2, només s’acaba reciclant el 8%, ja que a les empreses els hi surt més econòmic fabricar a partir del petroli que escalfar i desfer el plàstic reciclat.

Quan separem els taps de plàstic ens assegurem que aquests es puguin reciclar, triturant-los per convertir-los en perdigons de plàstic que més tard es fondran per donar-los forma d’altres recipients, estalviant així tots els costos i l’impacte ambiental trets de l’extracció, transport i transformació del petroli.

Tot això fa que el reciclatge de taps sigui molt rentable, però només possible amb la col·laboració d’un gran nombre de persones.

D’aquesta manera, existeixen diverses associacions que dediquen els diners obtinguts amb aquest reciclatge a projectes solidaris, com ara la Fundación Seur.

La fundació Seur destina tots els diners obtinguts amb el reciclatge de taps a l’obtenció de material i equipament de nens i nenes amb problemes de mobilitat que no poden costejar pels medis habituals la compra de pròtesis, cadires de rodes, equips d’assistència, etc. 

Actualment, el projecte és tot un èxit i estan aconseguint recaudar els taps necessaris per poder ajudar a una família cada 2 mesos.

És d’aquesta forma com des de l’Escola Montessori podem ajudar tant al planeta com a les famílies que més ho necessiten amb una acció molt senzilla però potent.

I és que mai ho hem tingut tan fàcil perquè les petites accions que realitzem tinguin un impacte tan gran al nostre voltant.

Només entre tots i totes podem fer d’aquest un món més just, net i feliç.