Ciències – Pàgina 10 – Blog científic-tecnològic

Què és un virus?

Els virus són un éssers ben especials que es troben entre el que està viu i i el que no ho està!!! De fet, ja fa un temps que la comunitat científica ha decidit no incloure’ls entre els éssers vius. I, per què? Perquè si un virus no entra en contacte amb una planta, bacteri o animal, no entre en acció: no s’alimenten, no respiren, no creixen i no es mouen. Els virus necessiten d’un altre organisme (l’hoste) per a poder-lo infectar i aleshores, fer les funcions vitals pròpies d’un organisme.
Els virus tenen un únic objectiu: Reproduir-se prenent el control sobre una cèl·lula hoste.

Com són els virus?

Els virus només són visibles mitjançant el microscopi electrònic. L’estructura dels virus és bastant senzilla.

Els components bàsics d’un virus són els següents:

Material genètic: aquest material genètic està format per ADN o ARN, mai tots dos alhora. Aquestes macromolècules contenen la informació que determina les característiques del virus.

Coberta protectora: l’ADN o l’ARN està protegit per una coberta feta de proteïnes. Aquesta estructura rep el nom de càpsida i s’encarrega, a més de protegir el material genètic, d’unir-se a la cèl·lula que serà infectada pel virus.

Quin aspecte tenen els virus?

Els virus tenen múltiples i variades formes i, en general, són molt diferents a les de les cèl·lules. Podem considerar tres formes bàsiques:

Polièdrics: La seva estructura està formada per un poliedre de 20 cares. Alguns exemples són el virus de l’herpes o HIV.
Helicoïdals: Aquests virus tenen forma d’espiral. Alguns exemples són els virus de la ràbia o de l’èbola.
Bacteriòfags: Els bacteriòfags són virus que infecten bacteris. Tenen una part polièdrica i una part en espiral.

El cicle dels virus…

L’únic objectiu d’un virus és fer-se amb el control d’una cèl·lula hoste per tal de reproduir-se. El procés que utilitza un virus per infectar una cèl·lula presenta una sèrie de fases:

Contacte virus-cèl·lula: Després d’entrar en contacte amb la cèl·lula hoste apropiada, el virus introdueix el seu material genètic (ADN o ARN) a la cèl·lula. Això ho pot fer de diverses maneres: pot fusionar la seva càpsida amb la membrana de la cèl.lula i alliberar el material genètic o injectar el material genètic deixant la càpsida a l’exterior.

Replicació: La cèl·lula comença a produir moltíssimes còpies del material genètic i de la càpsida del virus. Per fer això, la cèl·lula utilitza els seus enzims i orgànuls. Després, aquests components del virus comencen a unir-se formant nous virus.

Sortida: Quan els nous virus surten de la cèl·lula ho poden fer de dues maneres:
1. Lentament, a mesura que els nous virus es van acoblant. En aquest cas, la cèl·lula no és destruïda.
2. Trencant i matant la cèl·lula, quan tots els nous virus surten alhora.

Les malalties víriques…

Les malalties víriques són provocades quan els virus destrueixen o fan malbé les cèl·lules d’un organisme hoste. Per combatre aquestes malalties hi ha dues estratègies:

Mitjançant vacunes.
Mitjançant mètodes preventius contra els mecanismes de contagi, ja que algunes malalties víriques com el COVID-19 o el VIH, de moment no tenen vacuna. En aquest cas, es tracta d’evitar que les persones que no estan infectades, es contagiïn.

Tanmateix, en el cas de les malalties víriques NO es poden utilitzar antibiòtics com en les malalties bacterianes.

Què són les vacunes?

Les vacunes són un producte o substància d’origen microbià (microorganismes morts o de virulència atenuada), que, administrat a una persona li proporciona la immunitat davant d’una malaltia determinada (ja sigui aquesta malaltia vírica, bacteriana o provocada per un protozou).

Exemple de com s’aconsegueix la vacuna contra l’èbola:

El Covid-19, fer-se una PCR… Què estan analitzant?

Covid-19 prové de les paraules “corona”, “virus” i disease (malaltia en anglès), mentre que 19 representa l’any en què va sorgir (el brot es va informar a l’OMS el 31 desembre 2019). No obstant això, aquesta és la designació de la malaltia causada pel virus. El virus s’anomena SARS-CoV-2, un membre de la família d’altres virus que foren detectats abans, els SARS-CoV. Aquest virus forma fart de la categoria taxonòmica dels Coronavirus o COV, anomenat així per les extensions que porta a sobre del seu nucli, ja que s’assemblen a la corona solar.

Els coronavirus tenen una característica principal i és que causen afeccions respiratòries (com la síndrome respiratòria aguda greu, SARS per les sigles en anglès).

Protocol per a la detecció massiva de COVID-19 mitjantçant l’ús de la tècnica RT-qPCR

Si voleu saber en què consisteix la tècnica de la PCR, podeu entrar a aquest web: https://www.crg.eu/ca/content/research/orfeu-programme/programa-orfeu

De vegades una imatge val més que mil paraules!!!

Webgrafia:

https://www.bbc.com/mundo/noticias-51912089

http://www.xtec.cat/~dnavarr7/virus.htm

https://www.abc.es/sociedad/20141014/abci-ebola-tratamiento-cura-201410131343.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com

http://ciencia.unam.mx/contenido/infografia/89/infografia-como-se-hace-una-vacuna-

Constanza Cardoso Escriche, professora de Ciències de l’Escola Montessori.

La Marató de TV3 és un projecte impulsat el 1992 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i des del 1996 per la Fundació La Marató de TV3. TV3 va ser la televisió pública pionera a l’Estat en la realització d’una telemarató. Els objectius d’aquesta són:

Obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties greus.
Sensibilitzar la societat sobre aquestes patologies.

El dia de la telemarató es fa La Gran Festa de la Solidaritat, on ja s’han recaptat 187.936.376 d’euros amb els quals s’han finançat 829 projectes d’investigació, 1.273 equips de recerca i s’han contractat 7.500 investigadors i investigadores noves. A més a més, una part d’aquests diners es destina a sensibilitzar a la població, sobretot als més joves, tot fent conferències pels centres educatius.

Aquest ja és el segon any que la Marató de TV3 ve a l’escola per explicar-nos quina o quines malalties són les que es tractaran i per a les que es destinaran tots els diners recaptats el dia de la marató. Aquest any ens han parlat de les malalties minoritàries.

I què són les malalties minoritàries?

Són malalties molt poc freqüents que afecten un màxim de 5 persones per cada 10.000 habitants. Inclouen un conjunt de malalties molt diferents entre si, però tenen en comú que acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants.

Que cadascuna afecti molt poca gent no vol dir que no estiguin molt esteses. Els experts calculen que el conjunt de malalties minoritàries poden afectar fins al 7% de la població general. Per tant, s’estima que actualment hi ha a l’entorn de 400.000 persones que tenen alguna d’aquestes patologies a Catalunya, 3 milions a Espanya i més de 30 milions a tot Europa.

Quines malalties hi ha?

Actualment hi ha descrites unes 7.000, que poden afectar de formes molt diferents la salut de les persones malaltes, com ara la mobilitat, el sistema nerviós o l’immunològic, el metabolisme o l’equilibri hormonal, entre altres.

A l’escola ens han explicat tres tipus de malalties minoritàries, però hi ha moltes més. Aquí us fem unes pinzellades sobre les malalties de les quals ens han parlat:

La malaltia de Morquio és una afectació genètica que provoca una deficiència en el creixement i malformacions al tòrax i les cames. Els símptomes normalment comencen en infants al voltant dels 2 anys, tot i que la malaltia es té des del naixement. És una patologia greu i progressiva, que dificulta la mobilitat de les persones afectades i que, de moment, no té tractament. Però estan en marxa diversos assajos clínics molt esperançadors.
El nevus congènit melanocític gegant és una malaltia de la pell, que provoca grans taques des del naixement, i que predisposa la persona a tenir càncer o afectacions neuronals. No té cura.
La fibrosi quística. Aquesta malaltia fa que s’acumuli mucositat en molts òrgans del cos, com el fetge i els pulmons, i provoca infeccions i dificultats respiratòries. És una malaltia greu i, de moment, incurable, però els avenços multidisciplinaris dels últims anys han fet que la qualitat de vida dels pacients hagi millorat molt.

Quin és l’origen d’aquestes malalties?

La majoria de malalties minoritàries, aproximadament un 80%, són d’origen genètic. Això vol dir que la causa última és una alteració d’un gen, que normalment és heretada dels progenitors. Per això, moltes també són hereditàries.

Quant es triguen a diagnosticar?

Com que són tan desconegudes, poc freqüents i nombroses, de vegades es triga molt de temps a diagnosticar correctament una malaltia minoritària. Es calcula que les persones afectades triguen cinc anys de mitjana a rebre un diagnòstic. Per intentar pal·liar aquesta situació, la Unió Europea, i també Catalunya, ha impulsat la creació de xarxes d’hospitals per intercanviar informació i accelerar-ne el diagnòstic. El seu compromís és que el 2027 aquestes malalties es puguin diagnosticar en un màxim d’un any.

Es poden curar?

La comunitat científica apunta que durant tots els anys que no tenen diagnòstic, les persones afectades no poden fer un tractament adequat. Però fins i tot quan ja tenen el diagnòstic, en molts casos no hi ha un tractament disponible.

La majoria dels medicaments que es fan servir per tractar les malalties minoritàries s’anomenen medicaments orfes. Se’n diuen així perquè, com que aquestes patologies afecten cadascuna molt poques persones, el cost d’aquests medicaments és molt alt i el seu finançament, de vegades, difícil.

Tot i els avenços que es fan cada dia, encara avui hi ha un 40% de malalties minoritàries que no tenen tractament. Són la causa del 35% de les morts de nens i nenes menors d’un any i del 50% de les morts d’abans dels 30 anys. Per tant, un tractament adequat pot millorar la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades. Per això és tan important ajudar en la investigació.

Com afecten la vida de les persones?

Com que la majoria de malalties minoritàries són discapacitants, afecten molt la qualitat de vida de les persones afectades i també la de les seves famílies. Sovint es tracta de persones amb problemes en molts àmbits socials, com l’escola, la universitat o el món laboral.

Hi ha esperança!

Segons els experts, s’han fet grans avenços per tractar i curar moltes d’aquestes malalties minoritàries. Per això és molt important poder detectar-les en el moment de néixer i, així, aplicar de seguida el tractament adequat. Actualment, a tots els nadons nascuts en centres maternals de Catalunya se’ls fa un test neonatal que inclou 24 malalties minoritàries. Si el test detecta alguna d’aquestes patologies en l’infant, els equips mèdics es posen en marxa per aplicar el tractament que pugui curar-les o frenar-ne el desenvolupament.

En els darrers anys, s’ha desenvolupat molt la recerca en teràpia gènica. Es tracta d’introduir gens funcionals en les cèl·lules per així substituir els que funcionen malament i que provoquen la malaltia. Encara queda molt camí per fer. Però, gràcies a la investigació, els experts afirmen que en els pròxims anys s’aprendran a tractar i a curar encara més malalties.

Per saber-ne més…