La cèl·lula

Aquest primer trimestre, amb els i les alumnes de 3r d’E.S.O hem estudiat la cèl·lula i les seves parts, d’una manera més artística. Cada grup va crear la seva cèl·lula amb l’ajuda d’una esponja i després les vam sotmetre a votacions per escollir la millor de cada classe. Aquí tenim les explicacions dels grups guanyadors:

3r A

CÈL·LULA

COM HO HEM ACONSEGUIT?

Fa unes setmanes a la classe de biologia, la professora va sorprendre a tots els alumnes amb la notícia que, en lloc de començar el nou tema de manera monòtona, com tots els altres, hauríem de recrear una cèl·lula procariota en forma de maqueta.

Aquesta idea ens va alegrar el dia i durant aquella setmana, encara que vam tenir a un company que no va estar a classe per fer-la, vam aconseguir fer el millor projecte de la classe, i ara us redactarem una mica el com ho vam aconseguir.

En primer lloc, vam passar un cap de setmana una mica caòtic degut que no trobàvem el material adequat, perquè si agafàvem objectes d’origen natural es podrien podrir, llavors era molt difícil utilitzar-ne alguns que no ho fossin, com ara: boles de porexpan, goma eva, paper de colors, paper de seda…

El nostre inconvenient va ser que inicialment només tindríem una hora per elaborar la nostra cèl·lula. Però, gràcies a que vam treballar molt, la Cons ens va deixar una altra hora per acabar de perfeccionar la nostra maqueta.

• 1ª HORA DE TREBALL

En primer lloc, una vegada vam trobar els materials indicats vam començar a fer la nostra cèl·lula. 

Al principi vam tenir problemes per escollir l’esponja adequada per la cèl·lula, però al final vam trobar l’indicada i ens vam posar mans a l’obra. 

Entre tots ens vam repartir les coses que faríem i vam crear un tipus de plànol per fer-nos una idea de la distribució.

Mentre uns companys anaven fent algunes parts de la cèl·lula com els mitocondris o el nucli, els altres van aconseguir la forma d’una cèl·lula retallant l’esponja.

Després, quan ja teníem clara la distribució de la nostra cèl·lula, vam començar a enganxar diversos òrgans a la cèl·lula, com el nuclèol, l’aparell de Golgi i molts més.

El temps passava cada vegada més ràpid i sense adonar-nos havíem acabat quasi la meitat de la cèl·lula en la primera sessió.

• 2ª HORA DE TREBALL

En l’última hora, la nostra companya Carla va avançar una mica la cèl·lula de manera extraescolar per poder acabar-la a temps.

Quan va començar la classe vam agafar ràpidament la cèl·lula i la bossa amb els materials necessaris i mentre ens apropàvem al final, la nostra professora va venir i ens va donar una cartolina de color morat per enganxar el projecte i escriure els noms dels integrants del grup en ella.

Després de tant temps ja l’havíem acabat. Vam deixar que s’assequés la cola i vam arreglar les coses que no havien quedat ben enganxades o tenien imperfeccions.

VOTACIONS

Va arribar el dia de decidir quina cèl·lula seria la guanyadora d’aquesta “competició” i en el moment que van començar les votacions tots estàvem bastant tensos i nerviosos per les votacions que anaven a fer els companys de classe. Però, quan vam veure un empat entre una de les cèl·lules d’uns companys i la nostra, els nervis van apoderar-se de la situació, i per sorpresa de tothom, la nostra cèl·lula en què tant d’esforç li vam posar aquestes dues hores de classe, havia guanyat.

Mar Gutierrez, Carla Hernandez, Íngrid Guijarro i David Serra 

3r B

En aquest projecte hem creat una cèl·lula a base d’una esponja i materials que tots tenim a casa. 

En primer lloc, la membrana cel·lular, una capa fina que recobreix la cèl·lula i té permeabilitat selectiva, l’hem fet amb l’esponja, la qual hem buidat i donat forma. Aquesta membrana l’hem recobert amb unes línies que formen el citoesquelet, que serveix per desplaçar-se i forma el seu esquelet. 

Seguidament, hem tallat l’esponja per la meitat i l’hem tapat amb un plàstic transparent per a que es puguin veure bé tots els orgànuls.

Entre ells trobem els mitocondris, fets amb mongetes blanques i pintats. Aquests orgànuls s’utilitzen per fer la respiració cel·lular i obtenir energia.

El nuclèol, una bala recoberta amb fils, que es dedica a crear ribosomes, a part de contenir RNA i proteïnes. 

A continuació hem fet els centríols amb escuradents i silicona. Els centríols serveixen per a repartir els cromosomes durant la respiració cel·lular.

Seguidament trobem els lisosomes, unes boletes de plastilina que converteixen substàncies complexes en unes de més simples. 

Amb uns quants pèsols hem creat els vacúols, que emmagatzemen substàncies tant de rebuig com de reserva. 

L’aparell de Golgi, uns sacs membranosos que transformen i empaqueten substàncies, l’hem fet amb una mica de plastilina blava. 

Dins d’aquesta estructura, trobem els ribosomes, uns puntets de rotulador que participen en la síntesi de proteïnes. 

Envoltant el nucli trobem els reticles endoplasmàtics llis i rugós. Estàn formats per un tros de tela i s’encarreguen de la síntesi de proteïnes i lípids. 

Finalment, a part d’orgànuls, en una cèl·lula també hi trobem el nucli, que està pintat de color marró i fabrica ribosomes. 

Àstrid Sartorio , Adriana Nedelcu i Kevin López

Aquí podeu veure als alumnes treballant de valent…

I aquí tenim els altres treballs, no menys importants!         

Constanza Cardoso Escriche, professora de Ciències de l’Escola Montessori.

XINA I EL “CARNET CÍVIC”

Xina implementa un sistema obligatori de punts de valoració social entre els seus habitants.

Li diuen “sistema de crèdit social”, però en realitat és un “carnet cívic”.

S’inicia amb una sèrie de punts (encara no definits) i cada vegada que el ciutadà es comporta de manera incívica, aquests punts es van restant.

A l’hora d’optar a certes coses que gestiona l’estat, aquests punts es tenen en compte: si la puntuació és baixa, la persona pot tenir problemes per optar a universitats, llogar vehicles o agafar transports i accedir a determinats llocs, per posar només uns exemples.

Això que sembla un control massiu propi de novel·la de ciència ficció ha esdevingut una realitat a la Xina, on el “crèdit social” ha entrat en vigor al llarg del 2020.

Però a més, aquest “carnet cívic” serà obligatori per a tots els ciutadans i no només tindrà en compte el comportament i la relació amb els altres en llocs públics, sinó que també es mirarà el nivell d’estudis, economia i fins i tot les opinions que s’aboquen a xarxes socials, així com els ingressos, les despeses o deutes de cada persona, també es valorarà participar en obres de caritat, donar sang o expressar opinions en contra del règim xinès. 

Cada pas registrable de la vida dels ciutadans xinesos serà inclòs en els seus perfils per atorgar-los un rànquing social entre 350 i 950 punts, el videojoc de la vida.

Desde les xarxes socials es critica que el sistema pugui afectar les oportunitats dels fills dels ciutadans que no aconsegueixin una bona nota, ja que es parla de privar l’accés a certes ajudes o col·legis a les persones amb baixa puntuació. Segons el govern xinès, el seu sistema ajudarà a fomentar el bon comportament social i a crear ciutadans compromesos, educats i “fiables”.

Fins i tot es parla que alguns grups socials com a professors, comptadors, periodistes, metges i guies turístics tindran nivells amb més criteris d’avaluació i que es controlarà fins i tot el que fas en la teva vida privada (per exemple, quant de temps jugues a un videojoc). El que sí és segur és que gràcies a les noves tecnologies de dades, el control dels ciutadans no sembla que hagi de tenir límits.

I a tu? Quina opinió et mereix aquesta notícia? Creus que és una bona solució per gestionar un país amb tants milions d’habitants? Una mesura original? Una excusa per tindre millor controlada la població? Quins creus que poden ser els efectes com a ciutadà? I com a país? Deixa’ns saber-ho als comentaris!

David Gimeno Martín, professor de Tecnologia de l’Escola Montessori.