Xina implementa un sistema obligatori de punts de valoració social entre els seus habitants.
Li diuen “sistema de crèdit social”, però en realitat és un “carnet cívic”.
S’inicia amb una sèrie de punts (encara no definits) i cada vegada que el ciutadà es comporta de manera incívica, aquests punts es van restant.
A l’hora d’optar a certes coses que gestiona l’estat, aquests punts es tenen en compte: si la puntuació és baixa, la persona pot tenir problemes per optar a universitats, llogar vehicles o agafar transports i accedir a determinats llocs, per posar només uns exemples.
Això que sembla un control massiu propi de novel·la de ciència ficció ha esdevingut una realitat a la Xina, on el “crèdit social” ha entrat en vigor al llarg del 2020.
Però a més, aquest “carnet cívic” serà obligatori per a tots els ciutadans i no només tindrà en compte el comportament i la relació amb els altres en llocs públics, sinó que també es mirarà el nivell d’estudis, economia i fins i tot les opinions que s’aboquen a xarxes socials, així com els ingressos, les despeses o deutes de cada persona, també es valorarà participar en obres de caritat, donar sang o expressar opinions en contra del règim xinès.
Cada pas registrable de la vida dels ciutadans xinesos serà inclòs en els seus perfils per atorgar-los un rànquing social entre 350 i 950 punts, el videojoc de la vida.
Desde les xarxes socials es critica que el sistema pugui afectar les oportunitats dels fills dels ciutadans que no aconsegueixin una bona nota, ja que es parla de privar l’accés a certes ajudes o col·legis a les persones amb baixa puntuació. Segons el govern xinès, el seu sistema ajudarà a fomentar el bon comportament social i a crear ciutadans compromesos, educats i “fiables”.
Fins i tot es parla que alguns grups socials com a professors, comptadors, periodistes, metges i guies turístics tindran nivells amb més criteris d’avaluació i que es controlarà fins i tot el que fas en la teva vida privada (per exemple, quant de temps jugues a un videojoc). El que sí és segur és que gràcies a les noves tecnologies de dades, el control dels ciutadans no sembla que hagi de tenir límits.
I a tu? Quina opinió et mereix aquesta notícia? Creus que és una bona solució per gestionar un país amb tants milions d’habitants? Una mesura original? Una excusa per tindre millor controlada la població? Quins creus que poden ser els efectes com a ciutadà? I com a país? Deixa’ns saber-ho als comentaris!
David Gimeno Martín, professor de Tecnologia de l’Escola Montessori.