El control d’Internet

Encara que pugui semblar l’argument de l’últim llibre de Dan Brown, és una història real.

Actualment, Internet està controlat per 14 persones que guarden 7 claus secretes que permeten accedir a la cambra des d’on es controla l’internet a nivell mundial.

Es tracta de l’ICANN (Corporació d’Internet per a l’Assignació de Nombres i Números), és a dir, l’organisme encarregat de que quan introduïm una direcció web al buscador ens enviï a la pàgina corresponent i no a una altra.

I què passaria si algú amb males intencions aconseguís accedir a aquesta base de dades de l’ICANN?

Doncs bàsicament que tindria el control d’Internet, amb tot el que això suposa:

Ens podria enviar a adreces fraudulentes quan escrivíssim per exemple l’adreça del nostre banc i robar-nos les credencials i els estalvis. Podrien inclús controlar el tràfic mundial, les xarxes socials dels presidents dels països, accedir a documents secrets de l’exèrcit o fins i tot a armament nuclear.

Suposaria la fi de la seguretat de la informació penjada en internet i de la confiança dels usuaris en la xarxa: tot el que funciona amb connexió suposaria un perill per als seus usuaris. És a dir, un desastre de la informació i la seguretat de tothom sense precedents a escala mundial.

Per evitar-ho, l’ICANN selecciona set persones (la identitat de les quals és secreta per no comprometre la seguretat de les mateixes) per guardar una de les set claus que donen accés a la cambra des d’on es controla tot Internet. Aquestes set persones compten amb set suplents, per si passés qualsevol incidència que posés en perill la vida d’algun d’ells.

Però a més, per incrementar la seguretat, 4 cops a l’any es realitza un ritual de seguretat per generar una nova clau mestra en dues localitzacions del planeta diferents per evitar qualsevol imprevist en cas de catàstrofe natural o atemptat terrorista.

La seguretat per accedir a aquesta cerimònia passa per accedir per diverses portes de seguretat, caixes fortes, codis i lectors dactilars, targetes encriptades etc,  fins arribar a una habitació que impedeix les comunicacions electròniques amb l’exterior.

Un procés que dura un total de 4 hores i que es repeteix cada 3 mesos.

A més, aquesta cerimònia és auditada, gravada i compta amb moltíssima seguretat, fins al punt que se’ls envia un document als participants amb tots els passos a seguir en cas que ocorregués qualsevol imprevist.

L’any 2016 per primera vegada es va va retransmetre per streaming a nivell mundial el canvi de la clau criptogràfica mestra, sent la primera vegada a la història que els usuaris tenien accés audiovisual a aquest esdeveniment.

Per conèixer tots els detalls sobre aquesta cerimònia podeu veure el següent vídeo:

David Gimeno Martín, professor d’Informàtica i Tecnologia de l’Escola Montessori.

XINA I EL “CARNET CÍVIC”

Xina implementa un sistema obligatori de punts de valoració social entre els seus habitants.

Li diuen “sistema de crèdit social”, però en realitat és un “carnet cívic”.

S’inicia amb una sèrie de punts (encara no definits) i cada vegada que el ciutadà es comporta de manera incívica, aquests punts es van restant.

A l’hora d’optar a certes coses que gestiona l’estat, aquests punts es tenen en compte: si la puntuació és baixa, la persona pot tenir problemes per optar a universitats, llogar vehicles o agafar transports i accedir a determinats llocs, per posar només uns exemples.

Això que sembla un control massiu propi de novel·la de ciència ficció ha esdevingut una realitat a la Xina, on el “crèdit social” ha entrat en vigor al llarg del 2020.

Però a més, aquest “carnet cívic” serà obligatori per a tots els ciutadans i no només tindrà en compte el comportament i la relació amb els altres en llocs públics, sinó que també es mirarà el nivell d’estudis, economia i fins i tot les opinions que s’aboquen a xarxes socials, així com els ingressos, les despeses o deutes de cada persona, també es valorarà participar en obres de caritat, donar sang o expressar opinions en contra del règim xinès. 

Cada pas registrable de la vida dels ciutadans xinesos serà inclòs en els seus perfils per atorgar-los un rànquing social entre 350 i 950 punts, el videojoc de la vida.

Desde les xarxes socials es critica que el sistema pugui afectar les oportunitats dels fills dels ciutadans que no aconsegueixin una bona nota, ja que es parla de privar l’accés a certes ajudes o col·legis a les persones amb baixa puntuació. Segons el govern xinès, el seu sistema ajudarà a fomentar el bon comportament social i a crear ciutadans compromesos, educats i “fiables”.

Fins i tot es parla que alguns grups socials com a professors, comptadors, periodistes, metges i guies turístics tindran nivells amb més criteris d’avaluació i que es controlarà fins i tot el que fas en la teva vida privada (per exemple, quant de temps jugues a un videojoc). El que sí és segur és que gràcies a les noves tecnologies de dades, el control dels ciutadans no sembla que hagi de tenir límits.

I a tu? Quina opinió et mereix aquesta notícia? Creus que és una bona solució per gestionar un país amb tants milions d’habitants? Una mesura original? Una excusa per tindre millor controlada la població? Quins creus que poden ser els efectes com a ciutadà? I com a país? Deixa’ns saber-ho als comentaris!

David Gimeno Martín, professor de Tecnologia de l’Escola Montessori.