“Incapacitat de fer servir conceptes bàsics de nombres i de l’atzar”
Vivim en una època on el jovent està obligat a anar a l’escola fins als setze anys, i on se suposa que hem arraconat l’analfabetisme, sent un percentatge molt petit de persones, que no saben ni llegir ni escriure (1,7% de Catalunya al 2014).
Tot i això, quan arriba el Nadal, es torna a veure al telenotícies les cues que fa la gent per tal de comprar un bitllet de loteria a l’administració de la Bruixa d’or a Sort o a la del Gat negre de Barcelona. I per què tenen aquest èxit tan gran aquestes dues administracions de loteria? Realment tenen més sort que la resta d’administracions? Si compro la loteria de Nadal allà, em tocarà amb més probabilitat que no pas a la cantonada de casa meva?
La resposta la tenim fent un bon ús de les matemàtiques, i no cal utilitzar cap raonament matemàtic d’alt nivell per a saber que no importa on compris el 23704, aquest bitllet de loteria té les mateixes possibilitats de ser el guanyador comprant-lo a l’Hospitalet que a Lleida: una opció d’entre cent-mil.
Segur que algun lector s’estarà preguntant llavors, que si això és cert, per què es reparteixen més premis en aquestes administracions? La resposta és igual de senzilla: com que tenen tants seguidors, venen molts més números diferents de loteria, augmentant les possibilitats que els hi toqui la grossa en algun d’aquests números.
L’anumerisme del personal queda reflectit en la pantalla del televisor, tot acompanyat de l’aplaudiment dels grans mitjans, i tot i haver anat a escola, es cau de quatre grapes en el parany que el meu número és més bonic que no pas el d’un altre, i només per ser el que tinc a la butxaca serà el que toqui.
Un altre exemple d’anumerisme que hem pogut veure els darrers mesos, inclús potenciat per les autoritats i polítics, ha estat relacionat amb les vacunes contra la COVID-19. Quan es van donar els primers casos de trombosi va saltar l’alarma, i es va deixar de posar la vacuna Astrazeneca. Va sorgir un cas un dia, dos casos a la següent setmana, quaranta… Això és en realitat una quantitat gran?
Els alumnes de 4t d’ESO tenen clar que això és relatiu, que dependrà del total de vacunats. Si calculem el percentatge que representen 40 persones de quaranta milions, la resposta és: insignificant. Les probabilitats de patir una trombosi amb la malaltia de la COVID és del 16% dels casos, per vacunar-se es queda en un 0,000001%.
Sant tornem-hi amb la cantarella de: I si em toca a mi? Tornem a personalitzar la situació, tornem a mostrar un anumerisme preocupant, i acabem tenint més por d’un tant per cent de gairebé zero, que al d’un 16% (arribant inclús al 85% en els casos que ingressen a l’UCI). Aquestes quantitats es podrien traduir a un de cada deu ciutadans amb COVID pot acabar amb una trombosi (vuit de cada deu dels ingressats a l’UCI).
Podria continuar amb molts més exemples d’anumerisme que podem trobar cada dia als mitjans de comunicació, des de gràfiques mal fetes o dades mal interpretades, però per avui és suficient.
Espero que en el futur, les noves generacions deixin l’anumerisme també arraconat, per poder ser més lliures en la presa de decisions, i més feliços en les seves vides.
Si esteu interessats sobre aquest tema, us recomano les següents lectures:
Per acabar us deixo aquest curt de Manuela Moreno, guanyador de diversos premis. Un gran exemple d’anumerisme que us farà riure si, a diferència de les seves protagonistes, sabeu una mica de matemàtiques.
Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.
