Els nens i les nenes de tercer hem estudiat les màquines simples i complexes i l’evolució que han fet al llarg dels anys. Com a pràctica hem realitzat màquines simples com la politja, la palanca i la rampa.
Aquí us deixem un petit tast del que hem fet.
En aquest vídeo us expliquem com funcionen algunes de les màquines que hem frabricat.
Aquí pofeu veure totes les màquines fetes pels companys i companyes de 3r de primària.
Us esperem en la propera entrada al blog!
Julia Domenech i Verònica Vilajuana, mestres de primària de l’Escola Montessori.
La coeducació és una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir, tant com sigui possible, els efectes i conseqüències d’una educació sexista sobre les nenes i els nens.
El Tió ens va cagar el joc “MAXI-MEMORY IGUALTAT”, on hem après que nenes i nens podem fer les mateixes feines.
Cal incorporar la coeducació a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu, al currículum i, a la programació, per tal d’afavorir el desenvolupament de les persones.
S’han de deixar de banda els rols de gènere per no caure en models d’identificació estereotipats.
Compartim els contes de la “ Maleta per a la Coeducació” del Centre de Recursos Pedagògics de l’Hospitalet.
Des de l’aula, amb les activitats quotidianes, hem de potenciar la igualtat, generant expectatives de futur que es fonamentin en les capacitats de les persones i no en les capacitats que s’atribueixen a cada gènere.
En aquesta tasca la filosofia Montessori té molt a dir.
Dins el mètode parlem de 5 àrees d’aprenentatge específiques ben definides: àrea de vida pràctica, àrea sensorial, àrea de llenguatge, àrea matemàtica i àrea cultural.
Les Lleones i els Lleons de P4 hem treballat al llarg d’aquest segon trimestre l’àrea de VIDA PRÀCTICA.
Aquesta àrea, molt important en l’etapa de 3 a 6 anys, no és una altra cosa que crear dins l’aula un ambient semblant al de casa, on nenes i nens puguin practicar les tasques domèstiques, a les quals la pedagoga Maria Montessori anomenava rutines diàries de la cura de l’ambient .
Dins d’aquestes rutines trobaríem, entre d’altres: rentar la vaixella, estendre la bugada, escombrar i fregar el terra, tenir cura de les plantes, treure la pols, preparar el menjar i servir-lo, parar i desparar taula, emparellar i plegar mitjons, doblegar els tovallons, penjar la roba en el penjador…
Aquestes tasques s’acostumen a realitzar seguint unes ordres determinades que la mestra va mostrant, i que permeten, després, que els infants ho puguin fer sols.
A continuació teniu el recull de fotos que hem fet.
Rentar la vaixella
Ens agrada rentar els plats després de fer el dinar!
Netejar vidres
Ha estat divertit, podem ajudar a fer-ho a casa!!
Estendre la bugada
Quanta roba, quina feinada!!
Escombrar i fregar
Els racons de vida pràctica estan preparats amb cura, per que els infants puguin fer l’activitat sense la necessitat de l’adult.
Tenir cura de les plantes
Com estan creixent les nostres plantes!
Treure la pols
És necessari transmetre la importància de tenir cura, netejar i endreçar el que està al nostre voltant.
Totes aquestes tasques bàsiques faciliten l’autonomia i l’independència, donen seguretat als infants i fan créixer la seva autoestima, a l’hora que treballen el sentit de l’ordre, la concentració, l’autocontrol i la coordinació motora.
Alguns dels continguts de l’educació per la igualtat que el Departament d’Educació planteja, per generar dinàmiques correctores de la discriminació, i que podem relacionar amb l’àrea de Vida Pràctica serien:
Valoració i igualtat de tractament de les formes de vida, en l’àmbit domèstic, acceptant i valorant la importància de les feines domèstiques quotidianes.
La cura de filles i fills com a tasca compartida en la família amb la corresponsabilitat entre progenitors.
Cooperació i participació de l’alumnat, independentment del gènere, en les feines quotidianes de la llar, en la mesura que puguin.
Ajudem a plegar mitjons.
Pengem la roba i endrecem el nostre armari!
Jugant s’aprèn a viure. Ajudem als infants a créixer en igualtat.
Recordem que l’aprenentatge, en la metodologia Montessori, depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d’ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica.
Les situacions de la vida diària en proporcionen un bon grapat, però cal que l’escola esdevingui un espai en el qual s’assegurin a tots els infants experiències prou enriquidores que afavoreixin els aprenentatges.
“El niño observa las cosas apasionadamente, y es atraído por ellas; pero les atraen más todavía los actos de los adultos; quieren conocerlos y reproducirlos”.
Maria Montessori (El niño, el secreto de la infancia, 1937)
Els infants necessiten repetir l’activitat per consolidar i perfeccionar les habilitats que van adquirint.
I fins aquí la nostra aportació des de P4 per construir un món sense barreres de gènere i que permeti superar les desigualtats socials entre nenes i nens.
