Un clàssic, i no és el Barça-Madrid

Passejant pel centre de Barcelona vaig entrar en una llibreria i vaig trobar tota una sèrie de llibres basats en el concepte de l’Escape Room. Segur que gairebé tothom sap de què va, tot i no haver viscut directament aquesta experiència tan de moda. Pels despistats faré una breu explicació: es tracta d’un joc on l’objectiu és sortir d’un recinte, que pot estar format per vàries habitacions, on prèviament s’ha de respondre a diferents enigmes de lògica, o proves d’habilitat mental i/o física. Les respostes et donen la clau per sortir de les diferents habitacions i anar superant els diferents nivells de dificultat. Pels cinèfils: la pel·lícula “Saw” de James Wan podria ser una variant més dura i gore d’aquesta juguesca.

Per què aquesta introducció? Perquè els reptes d’enginy i/o lógica, els enigmes, les endevinalles… ens acompanyen des de temps immemorables, i ara estem visquent una posada en escena modernitzada d’uns dels passatemps més vells i bells de la humanitat.

És per això que avui us voldria parlar d’un parell d’aquests enigmes considerats clàssics, que segur que heu trobat en pel·lícules, llibres i per què no, també en l’escola.

Començaré per un de molt conegut.

El llop, l’ovella i la col

En la pel·lícula “L’habitació de Fermat” de Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña, es planteja aquest famós enigma on els protagonistes són, com diu el títol, un llop, una ovella i una col. 

Un pastor ha de creuar un riu i ha de portar amb ell el llop, l’ovella i la col. Per fer-ho disposa d’un petit bot on només hi pot anar el pastor i un dels tres personatges. Cal tenir en compte que si deixa sol al llop amb la ovella, quan el pastor torni només trobarà al llop amb la panxa ben plena. Si decideix emportar-se al llop i deixar a l’ovella amb la col, el final seria semblant, però en aquest cas serà l’ovella la que estarà ben contenta. D’aquesta manera vas descartant opcions i trobant les que són vàlides. Després d’uns quants viatges d’anada i tornada, el pastor podrà aconseguir el seu objectiu: portar la seva càrrega sencera a l’altra banda del riu.

Aquest clàssic proposat per a nens i nenes és un bon entrenament mental per a començar amb aquest tipus d’enigmes lògics.

A continuació podeu intentar resoldre l’enigma amb aquest joc cedit per Novel Games.

Cambrer, on és la moneda que falta?

Quan vaig escoltar per primera vegada aquest altre problema clàssic, me’l van explicar en pessetes. Ja veieu que fa molt de temps d’això! 

Jo us explicaré una adaptació en euros que potser ja heu vist voltar per internet. És la següent:

Tres amics queden per dinar i demanen el menú del restaurant, que els costa 30€ en total. Un d’ells coneix a l’amo del local i li pregunta al cambrer si li faria un descompte. El cambrer consulta a l’amo, que decideix fer una rebaixa de 5€. Al final el dinar els surt per 25€. 

Quan el cambrer torna amb el canvi, els amics decideixen donar una propina de 2€ al cambrer, i cadascú es queda amb un dels 3€ que han sobrat.

Comencen a fer càlculs de com ha sortit el dinar. Observen que cadascú ha pagat 9€. Això fa, entre els tres, 27€. Si afegeixen els 2€ que s’ha portat el cambrer sumarien, en total, 29€. 

I d’aquí surt l’enigma proposat, on està la moneda que falta per arribar als 30€ inicials?

Més endavant donaré la solució al problema, però abans us demanaria que proveu de buscar-la vosaltres, invertiu uns minuts a pensar què ha passat en aquest restaurant. I quan ja cregueu tenir la resposta o ja us doneu per vençuts, continueu llegint aquest blog. Força i endavant!

La resposta és…

No diré que és fàcil, però tampoc és un enigma de gran dificultat. 

Sí que és un problema on s’intenta manipular a l’oient, orientant-lo cap a un raonament incorrecte.

Primera explicació

Els tres amics han pagat entre els tres 25€ pel menjar més els 2€ de propina que donen al cambrer. Si a aquests 27€ sumem els 3€ que es reparteixen al final, obtenim els 30€ totals de l’inici.

Si no heu quedat satisfets amb aquesta resposta, aquí us deixo una altra de diferent.

Segona explicació

Els tres amics han posat en total 27€ (9€ cadascú) dels quals cal restar els 2€ de propina del cambrer i afegir els 5€ que al final paga l’amo del local. Això fa 27-2+5=30€. 

Resumint. No s’ha perdut cap moneda, sino que hem fet malament els càlculs (sumant la propina quan en realitat s’havia de restar, etc) i no deixant veure al nostre cervell com s’hi havia de fer correctament. 

Això és tot per avui. Deixarem pel futur l’explicació d’altres enigmes clàssics que potser seran nous de trinca per a vosaltres. Fins aviat!

Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.

Matemàtiques en femení

La primera dona matemàtica va ser…

Més d’un estarà pensant que ja sap la resposta, però potser serà una sorpresa saber que no és la famosa Hipàtia d’Alexandria.

Tot i així, començarem fent cinc cèntims sobre aquesta dona exemplar.

Hipàtia d’Alexandria va viure en el segle IV i V dC i es coneix com a gran filòsofa, astrònoma i matemàtica.

Aquesta científica s’ha convertit en una icona de la lluita feminista, la qual cosa no és d’estranyar, només cal llegir una mica la seva biografia i conèixer el context històric en què va viure, per adonar-se que és un exemple de lluita i de personatge avançat a la seva època.

Si us interessa la seva vida, i el cinema és el vostre gran hobbie, us recomano la pel·lícula dirigida per l’Alejandro Amenábar  “Àgora”. Podreu gaudir de la gran ambientació del film i dels últims anys de la vida d’Hipàtia. Tranquils, que no faré cap spoiler sobre el final, encara que estic segura que molts de vosaltres ja el coneixeu. 

Estic parlant molt d’Hipàtia quan us he dit que la dona de la que vull parlar és una altra. Així que aniré una mica cap a enrere, gairebé mil anys, fins al segle VI aC. Anirem a l’època del gran matemàtic Pitàgores de Samos. El meus i les meves alumnes ja es deuen haver posat les mans al cap i deuen pensar “una altra vegada no, aquest senyor surt per tot arreu”, i tenen raó, però en aquest cas està justificat, ja que va ser professor i marit de Teano de Crotona, la dona de la qual parlaré a continuació.

Teano va néixer al segle VI aC a Crotona, en una època on no hi havia gaires oportunitats per tal que una dona estigués al mateix nivell que un home. Cal recordar que l’antiga Grècia era una societat patriarcal, i a les dones ni tan sols se les considerava ciutadanes, no eren res més que una altra possessió del pare, del germà o del marit. Accedir a una cultura superior en ciències no estava a l’abast de qualsevol ciutadà, així que per a les dones era gairebé impensable. Considerant tots els obstacles que aquestes dones havien de superar per assolir el coneixement científic, cal reconèixer que el seu mèrit és molt més gran. 

I aquí tenim a Teano, trencant la norma. 

On es va formar Teano? Doncs segur que algú de vosaltres ja ha trobat la resposta. I com no, la resposta torna a estar lligada a Pitàgores, més concretament a l’Escola Pitagòrica, però no penseu que va ser la primera dona en entrar-hi, hi ha constància de que, com a mínim, 16 dones més van estudiar-hi.

Aquesta escola no posava cap restricció per sexe, hi podien accedir les dones sempre que fossin intel·ligents i cultes. Sí que hi havia restriccions per religió, ja que l’escola era també una secta religiosa on era molt important el secretisme. Estava prohibit divulgar els coneixements, pagant amb l’expulsió immediata per ser indiscrets.

Què va fer Teano? Teano va arribar a ser professora de l’Escola Pitagòrica després d’anys d’estudi i dedicació a les matemàtiques. Va escriure tractats sobre nombres, poliedres, proporcions, sobre l’ordre i l’harmonia, sobre la proporció àuria, sobre medicina i com no, sobre Pitàgores, de qui va escriure una biografia. De fet, després de la mort del matemàtic, Teano va ser la que va dirigir l’Escola Pitagòrica des de l’exili, i amb l’ajut de la seva filla Damo, van expandir els seus coneixements per Grècia i Egipte. 

Respecte la proporció àuria, va ser la primera persona en pensar en el número phi, o número d’or, un nombre decimal amb infinites xifres decimals no periòdiques, tot un descobriment i un avenç per aquells temps. 

Número d’or.

Hi ha una anècdota molt curiosa que potser us agradarà conèixer. Es diu que hi havia un jove deixeble enamorat de Teano, que va preguntar a Pitàgores per l’edat d’aquesta (se sap que Teano era molt més jove que Pitàgores). Pitàgores va contestar: “Teano és perfecta i la seva edat és un nombre perfecte”. “Mestre, no podria donar-me més informació”, va demanar el jove, i Pitàgores li va contestar: “L’edat de Teano, a més de ser un nombre perfecte, és el nombre de les seves extremitats multiplicat pel nombre dels seus admiradors que és un nombre primer”. (Per qui no ho sàpiga, un nombre perfecte és un nombre natural igual a la suma dels seus divisors positius. Per exemple, el 6 és perfecte ja que 6= 1+2+3). Suposo que el jove enamorat, amb aquesta resposta,  es va quedar amb un bon pam de nassos.

Així que ja sabeu estimats i estimades lectores, si algú us demana quina va ser la primera dona matemàtica de rellevància, no contesteu Hipàtia, sinó Teano de Crotona, important per ella mateixa i no només pel seu company.

Ja veieu que aquesta dona ha estat la gran desconeguda, potser per viure a l’ombra de tan il·lustre personatge com va ser Pitàgores.

Traiem-la de l’anonimat i, qui sap, potser serà destronada per una altra dona, desconeguda per tothom i pionera dins aquest meravellós món que és la Ciència. Però fins que  arribi aquest moment, per ara, the first was… Teano de Crotona.

Fonts consultades:

Història de les matemàtiques de Ian Stewart

Theano (siglo VI aC) de Juan Jesús Barbarán Sánchez

Teano de Crotona:la gran desconeguda  de Pedro Daniel

Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.