“Un día entré en la clase llevando en mis brazos a un niño de cuatro meses que había tomado de los brazos de su madre, al atravesar el patio. (…) El silencio de esa criatura me causó una impresión profunda y quise hacer partícipes de mis sentimientos a los niños. “No hace ruido” dije y para bromear, añadí: “Mirad como tiene fijos los pies… ninguno de vosotros sabría hacerlo”. Observé con estupor una tensión en los niños que me miraban: todos pusieron los pies juntos e inmóviles.
Parecía que estaban pendientes de mis labios y que sentían profundamente mis palabras. “Pero qué delicada es su respiración”, continué, “Ninguno de vosotros podría respirar como él, sin el más leve rumor…” Y los niños, sorprendidos e inmóviles, contenían la respiración.
En aquel instante reinó un silencio sepulcral, comenzó a oírse el tic-tac del reloj, que generalmente no se oía. Parecía que aquel pequeño hubiese aportado una atmósfera de intenso silencio, como no existe en la vida ordinaria. En aquellos instantes, nadie realizaba el más pequeño movimiento. De ello nació el deseo de encontrarse en aquel silencio, y reproducirlo.»
El niño, el secreto de la infancia. Maria Montessori.
Entre les moltes aportacions de Maria Montessori (1870-1952) trobem el valor que donà al silenci com a element essencial del desenvolupament de nens i nenes, així com la necessitat de crear un ambient on aquests tinguin l’oportunitat de trobar, vivenciar i experimentar amb aquest silenci.
La pedagoga considerava que el silenci ajuda a concentrar-se, permet la introspecció i desenvolupa la capacitat d’escolta.
El silenci ens permet treballar la paciència, la tolerància, l’autocontrol, ens relaxa, ens ajuda a entendre com ens sentim, com actuem i també qui som. Tot plegat, ens ajuda a desenvolupar la disciplina interna.
Els infants no acostumen, en principi, a mostrar interès pel silenci. Per tant, els adults hem de reconèixer, respectar i demostrar la importància d’aquest i ajudar els nens i nenes a potenciar-lo.
En el procés de socialització, el silenci és necessari per escoltar algú que vol comunicar-se amb nosaltres i, a l’aula, ens ajuda a crear un ambient tranquil que afavoreix l’aprenentatge.
Les Marietes i els Koales de P3 han començat a descobrir el silenci aquest trimestre. Han treballat el control dels moviments, el desenvolupament de l’oïda i, finalment, el joc del silenci.
Us convido a continuar llegint i mirar les fotos que he fet mentre gaudíem de les activitats.
1- Per començar, he proposat al grup alguns exercicis per aprendre a controlar els moviments: han caminat per la ratlla, han observat els companys i companyes treballant en silenci, han escoltat un conte, han caminat com gatets i gatetes…
Ens movem al ritme de la campaneta i ens convertim en estàtues quan deixa de sonar… quiets i en silenci!
Maria Montessori deia que, perquè l’infant pugui romandre una estona quiet, primer ha de controlar els seus moviments.
2- Han fet un segon grup d’activitats, on han descobert i experimentat principalment amb el sentit de l’oïda.
Podem dir que els elements que formen part del desenvolupament auditiu són el so, entès com ones i vibracions que percep l’oïda, i el silenci, com a absència de so. El silenci té un paper important en l’educació dels sentits.
Els infants han experimentat moments de calma, tranquil·litat i concentració…
La interiorització de la noció de silenci arriba com a conseqüència de la vivència del so.
Desenvolupar la sensibilitat dels nens i nenes al so els ajuda a apreciar el subtil món del silenci.
Un exercici que els ha agradat molt ha estat “seguir” d’on venia un so. L’han fet amb els ulls embenats per percebre millor les sensacions, ja que tancar els ulls aguditza l’oïda.
3- Avui ha tocat el joc del silenci.
El joc del silenci pertany a l’àrea de vida pràctica i consisteix, tal com el seu nom indica, a estar sense fer cap soroll i quiet durant un temps: en silenci absolut, immòbil.
Abans de presentar aquesta activitat al grup, s’han de treballar els exercicis de control del moviment.
Aquest joc permet als nens i nenes una major consciència dels sons que hi ha al seu voltant. Amb el silenci percebem sons que abans no sentíem, fins i tot del nostre propi cos.
He proposat als infants seure a la rotllana i quedar-se tan quiets com poguessin, sense parlar ni fer cap soroll. Els he dit que, si volien, podien tancar els ulls per veure què sentien. Ho han fet durant una estona molt curta de temps.
Després hem repetit l’activitat fent sonar la campaneta en començar i en acabar. Ens hi hem estat trenta segons, un temps que anirà augmentant a mesura que anem practicant l’exercici.
En acabar, els nens han explicat el que havien sentit.
Com totes les activitats Montessori, aquesta també té el seu propi control de l’error: que algú es mogui o faci soroll durant el temps de silenci.
“El silenci absolut implica absoluta immobilitat”
Maria Montessori
També hem fet una variant del joc que consisteix a encendre una espelma, mirar-la i bufar-la en acabar el silenci.
Ha estat molt relaxant i d’aquesta manera hem aconseguit crear junts el silenci.
Espero que us hagi agradat aquest parèntesi de tranquil·litat en un moment en què tant es parla de conceptes com “slow”, meditació,” mindfulness”, concentració, atenció… els quals, ves per on, la nostra estimada Maria Montessori ja treballava als anys 30 del segle passat.
Fins aviat.
Carmen Adán, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori.
