LA LLIÇÓ DE SILENCI: DESENVOLUPEM L’ESCOLTA

“Un día entré en la clase llevando en mis brazos a un niño de cuatro meses que había tomado de los brazos de su madre, al atravesar el patio. (…) El silencio de esa criatura me causó una impresión profunda y quise hacer partícipes de mis sentimientos a los niños. “No hace ruido” dije y para bromear, añadí: “Mirad como tiene fijos los pies… ninguno de vosotros sabría hacerlo”. Observé con estupor una tensión en los niños que me miraban: todos pusieron los pies juntos e inmóviles.

Parecía que estaban pendientes de mis labios y que sentían profundamente mis palabras. “Pero qué delicada es su respiración”, continué, “Ninguno de vosotros podría respirar como él, sin el más leve rumor…” Y los niños, sorprendidos e inmóviles, contenían la respiración.

En aquel instante reinó un silencio sepulcral, comenzó a oírse el tic-tac del reloj, que generalmente no se oía. Parecía que aquel pequeño hubiese aportado una atmósfera de intenso silencio, como no existe en la vida ordinaria. En aquellos instantes, nadie realizaba el más pequeño movimiento. De ello nació el deseo de encontrarse en aquel silencio, y reproducirlo.»

El niño, el secreto de la infancia. Maria Montessori.

Entre les moltes aportacions de Maria Montessori (1870-1952) trobem el valor que donà al silenci com a element essencial del desenvolupament de nens i nenes, així com la necessitat de crear un ambient on aquests tinguin l’oportunitat de trobar, vivenciar i experimentar amb aquest silenci.

La pedagoga considerava que el silenci ajuda a concentrar-se, permet la introspecció i desenvolupa la capacitat d’escolta.

El silenci ens permet  treballar la paciència, la tolerància, l’autocontrol, ens relaxa, ens ajuda a entendre com ens sentim, com actuem i també qui som. Tot plegat, ens ajuda a desenvolupar la disciplina interna.

Els infants no acostumen, en principi, a mostrar interès pel silenci. Per tant, els adults hem de reconèixer, respectar i demostrar la importància d’aquest i ajudar els nens i nenes a potenciar-lo.

En el procés de socialització, el silenci és necessari per escoltar algú que vol comunicar-se amb nosaltres i, a l’aula, ens ajuda a crear un ambient tranquil que afavoreix l’aprenentatge.

A la nostra escola procurem que els nens i nenes siguin sensibles al silenci.

Les Marietes i els Koales de P3 han començat a descobrir el silenci aquest trimestre. Han treballat el control dels moviments, el desenvolupament de l’oïda i, finalment, el joc del silenci.

Us convido a continuar llegint i mirar les fotos que he fet mentre gaudíem de les activitats.

1-    Per començar, he proposat al grup alguns exercicis per aprendre a controlar els moviments: han caminat per la ratlla, han observat els companys i companyes treballant en silenci, han escoltat un conte, han caminat com gatets i gatetes…

Ens movem al ritme de la campaneta i ens convertim en estàtues quan deixa de sonar… quiets i en silenci!

Maria Montessori deia que, perquè l’infant pugui romandre una estona quiet, primer ha de controlar els seus moviments.

2- Han fet un segon grup d’activitats, on han descobert i experimentat principalment amb el sentit de l’oïda.

Podem dir que els elements que formen part del desenvolupament auditiu són el so, entès com ones i vibracions que percep l’oïda, i el silenci, com a absència de so. El silenci té un paper important en l’educació dels sentits.

Els infants han experimentat moments de calma, tranquil·litat i concentració…

La interiorització de la noció de silenci arriba com a conseqüència de la vivència del so.

Discriminació auditiva: aparellem els pots de so.
Escoltem i identifiquem els sons dels animals.

Desenvolupar la sensibilitat dels nens i nenes al so els ajuda a apreciar el subtil món del silenci.

Juguem a crear sons nous.
Escoltem el so del mar!

Un exercici que els ha agradat molt ha estat “seguir” d’on venia un so. L’han fet amb els ulls embenats per percebre millor les sensacions, ja que tancar els ulls aguditza l’oïda.

3- Avui ha tocat el joc del silenci.

El joc del silenci pertany a l’àrea de vida pràctica i consisteix, tal com el seu nom indica, a estar sense fer cap soroll i quiet durant un temps: en silenci absolut, immòbil.

Abans de presentar aquesta activitat al grup, s’han de treballar els exercicis de control del moviment.

Aquest joc permet als nens i nenes una major consciència dels sons que hi ha al seu voltant. Amb el silenci percebem sons que abans no sentíem, fins i tot del nostre propi cos.

He proposat als infants seure a la rotllana i quedar-se tan quiets com poguessin, sense parlar ni fer cap soroll. Els he dit que, si volien, podien tancar els ulls per veure què sentien. Ho han fet durant una estona molt curta de temps.

Després hem repetit l’activitat fent sonar la campaneta en començar i en acabar. Ens hi hem estat trenta segons, un temps que anirà augmentant a mesura que anem practicant l’exercici.

 En acabar, els nens han explicat el que havien sentit.

Com totes les activitats Montessori, aquesta també té el seu propi control de l’error: que algú es mogui o faci soroll durant el temps de silenci.

            “El silenci absolut implica absoluta immobilitat”

Maria Montessori

També hem fet una variant del joc que consisteix a encendre una espelma, mirar-la i bufar-la en acabar el silenci.

Ha estat molt relaxant i d’aquesta manera hem aconseguit crear junts el silenci.

Espero que us hagi agradat aquest parèntesi de tranquil·litat en un moment en què tant es parla de conceptes com “slow”, meditació,” mindfulness”, concentració, atenció… els quals, ves per on, la nostra estimada Maria Montessori ja treballava als anys 30 del segle passat.

Fins aviat.

Carmen Adán, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori.

El pensament científic a l’educació Montessori

“El pensament científic ajuda els nens i nenes a trobar relacions entre els fets, les idees o les causes i els efectes, tot fomentant la seva autonomia i la capacitat de raonament.”

Habitualment hom pensa que l’aprenentatge de les ciències al segon cicle de l’Educació Infantil és massa abstracte, ja que partim de la idea que els infants no poden plantejar hipòtesis ni treballar amb més d’una variable.

Els estudis, però, demostren que els nens i nenes són capaços de fer ciència des de ben petits i, gràcies a la pedagogia i a la didàctica, ha quedat clar que  aquests tenen més capacitat per al pensament científic del que es creu.

Podríem dir que fer ciència és una manera d’organitzar els coneixements del món que ens envolta, fent-nos preguntes i buscant les causes dels fenòmens que observem.

    -Què pensem?

    -Com ho hem fet?

    -Què hem après?

Aquestes preguntes donen lloc al mètode científic, ja que permeten, amb la pròpia experimentació, plantejar hipòtesis i realitzar experiments per obtenir resultats.

Les activitats de ciència Montessori es caracteritzen pel seu caràcter experimental basat en l’observació, on són essencials el paper del mestre o mestra i l’ambient preparat.

El i la docent ha de proporcionar a alumnat els mitjans perquè elles i ells mateixos descobreixin el perquè dels fenòmens que els envolten.

D’altra banda, és la persona encarregada de crear un ambient preparat, és a dir, un espai d’experiències atractiu pels infants que estimuli la seva curiositat i els permeti completar el seu desenvolupament.

Tinguem present que els aprenentatges que provenen d’experiències reals aporten més informació, generen més interès i s’assimilen millor que les explicacions teòriques.

Els Lleons i les Lleones de P4 hem treballat aquest trimestre els conceptes SÒLID i LÍQUID i hem experimentat  amb alguns canvis d’estat de l’aigua: la FUSIÓ i la SOLIDIFICACIÓ.

Hem fet un petit diari de les nostres experiències i un recull de fotos.

Dia 1:

La mestra ens ha vingut a buscar i hem anat a l’aula Montessori.

Aquesta aula és un nou projecte per a Educació Infantil, que ha començat aquest curs, on treballem i aprenem en petits grups.

Es tracta d’un espai preparat, ordenat, amb una certa estètica, on cada element té la seva raó de ser i afavoreix l’aprenentatge dels infants.

Per començar, ens hem assegut a la rotllana al voltant de molts materials que la mestra havia preparat.

Hi havia aigua, una gerra amb suc de taronja, pedres, peces de construcció, glaçons, un pot amb llet, un cercle de color blau…

Després de parlar sobre les coses que vèiem,  ens ha preguntat si sabíem què volien dir SÒLID i LÍQUID.

Molts hem dit que l’aigua és un líquid, però no coneixíem la paraula sòlid.

És important fer preguntes obertes als nens perquè exposin els seus coneixements i les seves intuïcions.

Dia 2:

Avui hem manipulat els elements sòlids.

Després de tocar i tocar, ens ha semblat que:

– tenien diferents formes (quadrat, cercle, rectangle…), eren durs, alguns estaven freds, podíem fer una torre amb ells, eren de colors, uns pesaven molt i uns altres poc…

Dia 3:

Hem experimentat a l’aula amb diferents líquids. Hem vist que:

-eren de colors diferents, uns estaven freds i uns altres estaven una mica calents, no els podíem agafar amb la mà, els podíem canviar de pot (transvasar), no tenien cap forma…

Transvasem líquids amb l’embut.

Dia 4:

Avui ha tocat jugar amb els glaçons.

Els hem agafat amb les mans i estaven molt freds. Després de jugar una estona, els glaçons s’havien convertit en aigua. Què ha passat? Hem fet màgia!

Dia 5 :

L’activitat que hem fet avui es deia: “El monstre que tenia tresors amagats a la panxa”. Ha estat molt divertida i entretinguda!!

Aquesta activitat combina aspectes visuals i sensorials per estimular i desenvolupar els sentits i permet jugar amb textures i temperatures diferents.

Hem fet servir:

guants quirúrgics, aigua, unes gotes de pintura, purpurina i “tresors” per amagar com botons, boles i altres objectes petits.

 El primer que hem fet ha estat omplir els guants amb aigua.

Després hi hem ficat “els tresors”, una mica de purpurina i pintura.

Els hem lligat i remenat bé, els hem posat uns ullets i… aquí teniu el nostres monstres!

La mestra ens ha preguntat què pensàvem que passaria si fiquéssim els guants al congelador. Aquestes han estat les nostres hipòtesis:

  • els monstres es congelaran
  • estaran molt freds
  • seran com un gelat
  • estaran molt durs

Entre tots, hem baixat “els monstres” al menjador de l’escola i els hem guardat en una safata al congelador.

Dia 6:

La mestra ha portat  “els monstres” a l’aula.

Avui tocava observar i comprovar què havia passat.

 Hem tallat els guants i hem vist que l’aigua s’havia congelat, tenia la forma d’una mà i estava molt freda i dura!

Seguint amb l’activitat, la mestra ens ha preguntat què passaria ara amb “els  monstres”, fora del congelador i hem dit que:

-Es farien petits, estarien freds, es convertirien en aigua, es trencarien…

Hi hem tirat sal perquè es desfés  el gel i també aigua calenta. Mentre s’anava desfent, hem trobar els tresors i els hem anat agafat amb les pinces.

Els infants es mostren atents al que pot ocórrer durant l’experiment, millorant així la seva capacitat de concentració.

Mireu que concentrats estàvem fent l’activitat!

Les nenes i els nens hem trobat els tresors amagats en el gel.
Els experiments permeten despertar en els nens i nenes l’interès per la ciència.
Ens agrada jugar a fer de científics i científiques.

Dia 7:

Després d’experimentar amb els materials SÒLIDS i LÍQUIDS, hem tret les nostres pròpies conclusions i hem refermat les  hipòtesis.

  • Si posem aigua al congelador (líquid), es converteix en gel (sòlid). Aquest procés s’anomena SOLIDIFICACIÓ.
  • Si deixem el gel (sòlid) fora del congelador o li tirem aigua calenta, es converteix en aigua (líquid). Aquest procés s’anomena FUSIÓ.

Esperem que us hagi agradat el nostres blog i hagueu après tant com nosaltres.

Fins aviat!!

Carmen Adán, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori

.