Educació Còsmica Montessori

L’Educació Còsmica és un concepte creat per Maria Montessori que fa referència a la metodologia pedagògica que s’utilitza per treballar amb els infants a partir dels 5- 6 anys. És la base sobre la qual es construeix l’aprenentatge en un ambient Montessori.

En aquesta etapa es donen canvis importants en els infants en la manera d’aprendre i relacionar-se amb el món.

Es prepara el pas de la ment absorbent a la ment raonadora, fet que permetrà ordenar la informació i comprendre millor el que ens envolta.

Amb l’Educació Cósmica, les nenes i els nens aprenen a responsabilitzar-se de la seva pròpia existència. Van descobrint el seu lloc a l’Univers, on, com la pedagoga ens deia, tot està interrelacionat. D’aquesta manera, contribueixen a crear un món millor.

La manera de posar en pràctica aquesta Educació Cósmica, és amb les  Cinc Grans LLiçons, que presenten als infants coneixements universals de manera global, obrint àrees temàtiques per a l’exploració.

L’objectiu d’aquestes Grans Lliçons, emmarcades dins el mètode Montessori, no és donar la informació sinó encendre l’espurna de la curiositat i proporcionar els recursos perquè nens i nenes la descobreixin per ells mateixos.

Els infants s’interessen per tot el que els envolta i també per allò que no poden veure amb els propis ulls, però sí imaginar, comprovant que tot està interconnectat.

D’aquesta manera, se senten motivats a estudiar temes com història, geografia, matemàtica, ciències, llenguatge i art.

Les Balenes i els Dofins de P5  hem treballat aquests trimestre la primera Gran Lliçó de l’ Educació Còsmica: EL PRINCIPI DE L’UNIVERS I LA TERRA, i hem après sobre l’Univers i el Sistema Solar amb el Sol, la Lluna i els planetes.

QUÈ EN SABEM?

Per començar, hem fet una pluja d’idees per veure què sabiem sobre l’Univers.

Alguns dels coneixements que teníem eren:

  • El Sol surt de dia i, si mirem el cel durant la nit, veiem estrelles.
  • La Terra és el planeta on nosaltres vivim.
  • El Sol és  molt brillant i ens escalfa.
  • Els i les astronautes viatgen a la Lluna en un coet.

QUÈ VOLEM APRENDRE?

Hem fet una rotllana a la classe i, parlant entre totes i tots, hem decidit què voliem conèixer sobre el tema i ens hem fet bones preguntes.

Per començar a treballar, hem buscat informació als llibres que la mestra ens ha portat de la biblioteca, hem fet treball cooperatiu  i després hem parlant d’allò que hem vist als llibres.

Una de les activitats que més ens ha agradat ha estat fer la Lluna amb els seus cràters.

 Mireu quines fotos hem fet!!

També ens hem divertit molt viatjant per l’espai i… aterrant a la Lluna! Hem deixat la nostra petjada a la seva superfície.

 Octubre 2021: Els alumnes de l’Escola Montessori  arriben a la Lluna.

Un altre dia, observant el cel amb el telescopi, hem pensat que volíem fer el Sol, els estels i els planetes amb plastilina. Ha estat entretingut!!

Hem fet moltes altres activitats. Us deixem un recull de fotos.

Observant el Planeta Blau.
Copiem els noms dels planetes.
El nostre “pot de la calma” inspirat en l’Univers.
El planeta Terra i el planeta Saturn.

QUÈ N’HEM APRÈS?

Fent totes aquestes activitats hem après moltes coses. Ara sabem que…

  • La superfície de la Lluna està plena de forats que s’anomenen cràters.
  • El Sistema Solar està format per 8 planetes.
  • Les astronautes i els astronautes  són les persones que viatgen a l’espai i porten uns vestits especials.
  • Amb el telescopi podem observar els astres que estan molt lluny.
  • Que el planeta Saturn està envoltat per un anell, que Mart és el planeta vermell i que Júpiter és el planeta més gran.

Per acabar hem fet un mural amb els nostre dibuixos de l’Univers.

I també un tapís amb la nostra visió particular del Sistema Solar, deixant volar l’imaginació i desenvolupant la creativitat.

El nostre Univers!

Les nenes i els nens de P5  hem gaudit molt amb la primera lliçó Montessori i esperem amb ganes la següent.

Desitgem que el nostre blog us agradi tant com a nosaltres.

Carmen Adán, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Montessori.

Les Ciències Socials són també Ciències

L’objectiu principal d’aquest article és potenciar una branca de la Ciència sovint menystinguda: les Ciències Socials (Història, Història de l’art, Antropologia, Sociologia, Economia, etc). Però, primer de tot, hauríem de parlar de l’essència del mot Ciència. Aquesta paraula ve del llatí (scientia) i, etimològicament, significa: un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. En definitiva, la ciència, com l’entenem avui en dia és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat, discutit, organitzat per tal d’aproximar-se a la realitat i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits o validats, a partir del mètode científic.

Per tant, hem comentat que la ciència és coneixement, mètode, desmentir/validar, etc. Tanmateix, el tema, el quid de la qüestió, rau en l’objecte a investigar i del qual generar coneixement. És a dir, què s’investiga? Els peixos? La capa freàtica? Les conseqüències del COVID greu? Com afecten els canvis climàtics a la Terra? L’època medieval als comtats catalans? Es van extingir els neandertals? 

En funció del tipus d’investigació s’hi aproparà una branca científica o una altra.

L’objecte d’estudi principal de les Ciències Socials, com indica el seu nom, és la Societat Humana en la seva globalitat, referint-se a moments històrics del passat o a moments del propi present. Per tant, com bé sabeu, la humanitat és prou complexa i complicada per entendre que el seu estudi també ho serà. I hem d’entendre, a més, que tampoc seran exactes els resultats de les investigacions, dependran de les interpretacions d’uns estudiosos i d’uns fets que, alhora, també seran complexos i interpretables per la gent implicada.

Llavors és quan ens preguntem: doncs, quina validesa tenen aquestes disciplines? Quin és el principi de legitimitat? Què és el que fa que el seu coneixement sigui creïble i acceptat? La resposta és clara: el mètode científic. Totes aquestes disciplines generen coneixement servint-se d’una metodologia que les fa útils i acceptades per tota la comunitat. En definitiva, la Història, la Història de l’art, l’Antropologia, la Sociologia, l’Economia, etc, generen un coneixement conscient per tal d’aproximar-se a la realitat i sempre aprofitant coneixements que puguin ser desmentits o validats (hipòtesis -pendent validar- i tesis -validació-). 

D’aquesta manera ens servirem de noves interpretacions i dades rellevants que ajudin a entendre millor la nostra espècie (humana?) en tota la seva complexitat i, alhora, facilitin la nostra existència en aquest univers tant potent i incert.

Jordi Juan Villanueva, professor de Ciències Socials i director de l’Escola Montessori.