Cotxes voladors

Ja estan ací.

El somni futurista de molts ja és una realitat.

Els cotxes voladors no són un somni del futur, sinó una realitat del present. 

Tan real que actualment hi ha diverses empreses que han creat diversos models de cotxes voladors.

A continuació et comentem els més coneguts:

AirCar, de l’empresa AirKlein, situada a Eslovakia, és un cotxe volador no homologat, és a dir, no té permís per circular per carreteres amb altres vehicles i, de moment, només es pot conduir per realitzar proves o vols controlats, i no per desplaçar-se lliurement entre dos punts com a usuari.

Compta amb dos seients, i amb unes ales desplegables que li permeten enlairar-se com un avió en comptes d’un autogir (com un helicòpter) amb la qual cosa necessita d’una pista per enlairar-se i aterrar d’aproximadament 300 metres.

Per desplegar les ales i realitzar la transformació completa que li permet volar, requereix un total de 3 minuts.

La seva autonomia és de 1000 km i té una velocitat màxima de 200 km/h

No obstant això, l’empresa planeja la creació d’una versió amfibia del mateix per superar tots els límits com a vehicle.

PAL-V Liberty pot ser no sigui el cotxe volador amb un disseny més futurista. O el més espectacular. Ni tan sols és elèctric. Però ja té matrícula per circular per carretera, superant totes les proves d’ergonomia, seguretat i gasos.

També està a punt de superar l’exigent llicència de vol de l’EASA, que requereix 1.200 proves i un examen de 150 hores de vol. Un procés que dura 5 anys, i que s’espera que acabi el 2022. Les seves proves són molt exigents, necessàries perquè ningú vulgui que li caigui un cotxe volador al cap …

Si tot va bé, el PAL-V Liberty podrà circular per carretera i volar pels cels a finals de 2022 o principis de 2023, convertint-se en el primer cotxe volador a la venda. Ja el pots comprar, per un preu que ronda els 300.000 euros. Relativament assequible, comparat amb els milions d’euros que costen altres cotxes voladors.

PAL-V Liberty és una barreja de cotxe i autogir o Girocópter. Les ales i la cua es pleguen quan està a terra, permetent que la cabina es transformi en un cotxe.

El seu principal handicap és que funciona amb combustible, així que contamina i fa soroll. Però a canvi té més autonomia.

A la carretera accelera de 0 a 100 km / h en 9 segons i va a una velocitat màxima de 160 km / h. Gràcies al seu dipòsit de benzina de 100 litres té una autonomia de 1.315 km.

Desplegar les ales tot just costa 2 minuts. Per enlairar necessita una pista de 330 metres, així que no pot fer-ho des de qualsevol lloc, com un dron. En vol arriba als 180 km / h, pot ascendir fins als 3.500 metres i té una autonomia de 500 km. Per aterrar necessita una pista de 30 metres.

No és un cotxe volador per a tothom, però sí que pot ser útil per a empreses amb pistes d’enlairament privades o per a lliuraments de mercaderies i transport privat.

eVTOL.

El 2017 Toyota va avisar que volien preparar el seu cotxe volador per l’any 2020. Han complert. Sota la marca de SkyDrive, han desenvolupat un eVTOL capaç de portar un pilot al seu interior i alçar el vol. Un pas més a prop per al seu objectiu del “taxi volador dell futur” que planegen per 2023.

El eVTOL de SkyDrive / Toyota no és el primer ni probablement sigui l’últim que veiem. Airbus, Boeing, Uber, Dufor Aerospace o UPS són algunes de les empreses que estan treballant en aquest concepte també.

Llavors, ¿en què es diferencia SkyDrive? Una de les coses que esmenten és tenir el eVTOL més petit de món.

El SD-03 mesura només dos metres d’altura i quatre d’amplada i longitud. Com analogia, indiquen que requereix només l’espai de dos cotxes aparcats per enlairar-se i aterrar. En el seu interior alberga a un pilot i disposa d’un total de vuit motors elèctrics, un per a cada hèlix. Amb això indiquen que aconsegueixen major estabilitat i sobretot seguretat en cas d’emergència i que falli part del vehicle. Tot això mitjançant energia elèctrica emmagatzemada a la bateria de l’eVTOL. Això sí, no han donat detalls sobre l’autonomia, la capacitat de la bateria o la potència total d’aquests motors elèctrics.

Les matemàtiques i el món real

Per a què em servirà això a la vida real?

Una de les típiques preguntes que es pot escoltar en una classe de matemàtiques és, per a què em servirà això a la vida real?

Aquesta pregunta sorgeix quan l’alumnat s’afronta a un tema que els resulta complicat, potser massa abstracte, i on les aplicacions a problemes “reals” no són ni immediates ni fàcils de veure.

Molts de nosaltres pensem que no fem servir les matemàtiques al llarg del dia, però ens equivoquem. Des que ens aixequem fins que ens anem a dormir,  comencem a programar què, com i quan farem les nostres tasques, organitzant el temps, i fent càlculs probabilístics, intentant pronosticar si acabarem a temps tot allò que ens havíem proposat. Per fer tot això utilitzem les matemàtiques sense ser-ne conscients.

Moltes de les matemàtiques que utilitzem són intuïtives, ni ens adonem que les fem servir, però allà estan treballant, encara que sigui de forma subconscient. O no hi ha matemàtiques quan ens enamorem? El nostre cervell no para de fer càlculs pensant com podrien ser els nostres futurs fills amb una parella o una altra, o com més d’interessant seria compartir la vida amb aquesta persona que no pas amb aquella d’allà. Tornem a decidir amb les matemàtiques al cor.

Durant aquests mesos que hem viscut aprenent a conviure amb la covid-19, escoltant o llegint les notícies, suposo que alguns de vosaltres us haureu estranyat de veure que, molts dels protagonistes de les entrevistes realitzades no eren ni epidemiòlegs o càrrecs de sanitat, tot el contrari, s’ha visualitzat moltíssim la tasca dels i les especialistes en matemàtiques i física.

Per sorpresa per a alguns, experts i expertes en certs camps de les matemàtiques i de la física, han estat treballant amb especialistes de la salut i amb els governs, utilitzant models matemàtics d’estudi en la previsió de l’evolució de la pandèmia, fent estudis estadístics, recollides de dades, etc. Qui ens havia de dir que decisions polítiques es basarien en el que podia dir un matemàtic que, suposadament, no fa res de pràctic?

El món de les matemàtiques, la física i la tecnologia, s’ha fet més visible durant aquesta crisi, visualitzant la tasca d’uns especialistes, que normalment està amagada, sense donar-li la importància que realment té.

Les matemàtiques ens envolten en més facetes de les que pensem, i sense elles no funcionaria, per exemple, la xarxa de semàfors d’una ciutat.

El nostre “món real” seria molt diferent sense la influència de les matemàtiques. No tinc cap dubte que les matemàtiques fa que visquem en un món millor i potser per això me les estimo tant.

Neus Campán. Cap del Departament Científic-Tecnològic de l’Escola Montessori.